Resultats de la cerca
Es mostren 438 resultats
Josep Anton Baixeras i Sastre
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Dret
Escriptor, traductor, polític i activista cultural.
Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…
,
Tunísia 2011
Estat
La caiguda del règim de Ben Ali va ser el primer d’una sèrie d’esdeveniments polítics que van sacsejar el món àrab durant el 2011 i que van rebre qualificatius com “primavera àrab”, “aixecament àrab” o “revoltes àrabs” La icona i detonant de la revolució tunisiana va ser Mohamed Bouazizi, un jove de Sidi Bouzid que es va immolar el 17 de desembre de 2010 com a protesta per la confiscació d’un carretó de fruita i pel tracte degradant rebut per les autoritats en intentar denunciar la situació Bouazizi encarna la frustració pel deteriorament de les condicions de vida, per un mercat de treball…
Revolució del 1848
Història
Conjunt de moviments revolucionaris que convulsaren Europa entre el febrer del 1848 i l’estiu del 1849.
Tots tingueren un substrat comú crisi econòmica de 1846-47, rebuig dels règims autoritaris, exaltació del sentiment nacional, però diferiren quant a llurs objectius mentre que a París i a Viena es lluità principalment per la implantació o ampliació del constitucionalisme, a Itàlia, a Alemanya i a la major part de l’imperi austríac la revolució pretengué l’alliberació dels pobles oprimits com a primer pas per a la constitució d’estats nacionals regits per sistemes democràtics S'inicià a França, amb les revoltes de París dels dies 22-24 de febrer, que, amb la bandera del sufragi universal,…
León Febres-Cordero Rivadeneyra
Política
Polític equatorià.
Enginyer mecànic graduat el 1953 als EUA, treballà en companyies privades i creà una empresa pròpia de serveis elèctrics Diputat de l’Assemblea Constituent en 1966-68, el cop d’estat de Guillermo Rodríguez Lara que imposà una dictadura militar 1972-79 interrompé la seva carrera política, bé que s’oposà al règim des de la seva condició d’empresari, i el 1973 estigué nou mesos a la presó El 1978 s’afilià al Partido Social Cristiano, pel qual fou diputat del 1979 al 1983, i l’any següent guanyà les eleccions presidencials al capdavant d’una coalició de dretes Durant el seu mandat…
UNASUR
Organització interestatal que cerca la integració dels estats del subcontinent d’Amèrica del Sud.
Fou fundada al desembre del 2004 amb el nom de Comunitat Sud-Americana de Nacions i, coordinadament amb organitzacions econòmiques regionals com Mercosur , la Comunitat del Carib i la Comunitat Andina de Nacions , té com a objectiu la creació d’un espai regional integrat en tots els àmbits a semblança de la Unió Europea En foren membres fundadors l’Argentina, Bolívia, el Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, el Paraguai, Perú, Surinam, Uruguai, Veneçuela i Xile Té com a document fundacional les declaracions de Cusco i Ayacucho, i a la cimera de Brasília del setembre del 2005 els estats membres…
Esquerra Catalana
Partit polític
Partit fundat per una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] produïda al novembre de 1989, arran del XVI Congrés, i liderada per Joan Hortalà, fins aleshores secretari general.
Al març de 1990 celebrà el seu congrés constituent, i al febrer de 1991, el I Congrés ordinari Pretengué recollir l’esperit històric d’ERC, rebutjant l’activisme i l’independentisme, i es definí “nacionalista, progressista, democràtic, d’esquerra crítica no dogmàtica i basat en els principis del republicanisme” aplegà un bon nombre d’alcaldes, regidors i consellers comarcals del partit de procedència Els dirigents foren els diputats autonòmics Hortalà secretari general, Joan Sabanza secretari general adjunt i Marçal Casanovas president, i assegurà tenir 1100 afiliats Davant les…
àcid lisèrgic
Bioquímica
Constituent fonamental de tots els alcaloides del sègol banyut, del qual hom l’extreu per hidròlisi.
Nombrosos derivats de l’àcid lisèrgic són emprats en terapèutica, sobretot la seva dietilamida, coneguda amb la sigla LSD
piridoxal
Bioquímica
Farmàcia
Hidroxialdehid aromàtic derivat de la piridina, constituent del complex de la vitamina B 6
, de fórmula
.
adenina
Bioquímica
Base purínica constituent de l’adenosina i, per tant, de nombroses substàncies de gran importància bioquímica:
Sòlid cristallí, insoluble en èter, molt poc soluble en alcohol i aigua freda, soluble en aigua bullent Sublima a 220°C i es descompon a 360-365°C Dóna solucions aquoses neutres, però es combina amb els àcids A l’organisme es converteix en àcid úric Present a la pellofa d’arròs, fou anomenada vitamina B 4 però ni té activitat B 1 ni pot ésser considerada una vitamina En el catabolisme és desaminada per l’adenasa i dóna hipoxantina És preparada per extracció del te, per hidròlisi de l’àcid ribonucleic del llevat o per síntesi a partir de l’àcid úric És utilitzada en la recerca bioquímica
ceruloplasmina
Bioquímica
Globulina de color blau, constituent normal de la sang, de pes molecular aproximat de 160 000.
Serveix per al transport del coure per la sang, a l’organisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina