Resultats de la cerca

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1965-76 Les temporades que més vegades fou alineat a la Lliga foren la de 1969-70, a segona divisió, amb 23 partits, i la del retorn a primera, 1970-71, amb 19 partits A continuació fitxà pel Sant Andreu, amb el qual jugà a segona A i B 1976-78 Posteriorment estigué molt vinculat a l’equip de veterans de l’Espanyol i esdevingué conseller directiu del club

És situat a 878 m alt, sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada continuació vers l’W de la serra del Boumort, que culmina a 1 532 m alt, que forma damunt el poble els cingles de Pessonada De l’església parroquial Santa Maria depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà al sXIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta

Defensa central, començà en el Gràcia Futbol Club, del qual passà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1954-56 En la temporada 1956-57 formà part del Club Deportiu Comtal, a primera divisió, i jugà 26 partits de Lliga Continuà amb el filial barcelonista fins la temporada 1959-60, a segona divisió A continuació fitxà per l’Osasuna 1960-62, el València 1962-63, amb el qual guanyà la Copa de Fires, i el Racing de Santander 1963-66

Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels ss XVIII i XIX, amb predilecció pels russos hi aparegueren obres de Voltaire, Tolstoj, Wells, Dickens, De Maistre, Andrejev, Daudet, Eugeni d’Ors, Twain, JKJerome, etc També va reeditar obres catalanes Fanny i Eva , de Carles Soldevila, Jo Memòries d’un metge filòsof , de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada , d’Eugeni d’Ors Representà una mena de continuació de la “Biblioteca Literària”

Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc 1706 Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria Després del 1714 els seus béns foren confiscats Era germà de  Joan Baptista de Cortada

Participà en la guerra de Sardenya el 1411 tornà a Catalunya per tal d’aconseguir que Joan de Corbera fos nomenat lloctinent d’aquella illa Alfons el Magnànim li confià diverses missions diplomàtiques entre altres, el 1433 fou enviat a l’emperador Segimon per tal d’obtenir-ne la continuació del concili de Basilea Fou conseller del rei quan aquest s’establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria, a Barcelona

Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre

Consta d’una còrnia, que és la continuació de la cutícula externa a més, hi ha les cèllules del con cristallí com a mitjà diòptric i una retínula fotoreceptora Aquesta retínula és formada per diverses cèllules que presenten, cadascuna d’elles, una formació cuticular central anomenada rabdòmer El nombre d’ommatidis que forma un ull compost és molt variable segons el grup d’animals així, algunes formigues en tenen només 10 o 12, mentre que certes libèlules passen de 15000

Fundat l’any 1972, nasqué com a continuació de l’Escola de Patinatge Artístic creada els anys cinquanta per treballadors del mercat de Ripollet Practica el patinatge ar-tístic en totes les categories d’edat En destaquen Isabel Repullo, quarta en un Campionat del Món, Carla Nonell, cinquena en un Campionat d’Europa, o Sara Castillo, campiona d’Espanya juvenil Els equips de categories inferiors també aconseguiren èxits rellevants en campionats de Catalunya Fa ús del pavelló poliesportiu municipal Joan Creus

Defensa central, jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1947-49, amb el qual disputà 30 partits a primera divisió La temporada 1949-50 passà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 6 partits de Lliga, i a continuació començà una llarga etapa al Real Madrid 1950-57, on fou dues vegades campió de la Copa d’Europa Després, jugà tres temporades amb el Jaén Fou una vegada internacional Quan pertanyia a l’Espanyol jugà dues vegades amb la selecció catalana