Resultats de la cerca

El 1976 arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona i el 1978 es convertí en el suplent del seu germà Carles en el primer equip, en el qual jugà fins el 1983, excepte la temporada 1981-82, que fou cedit a l’Alcobendas Guanyà quatre Copes d’Europa 1979, 1980, 1981, 1983, dues Supercopes d’Europa 1981, 1983, tres Lligues 1979, 1980, 1981 i dues Copes del Rei 1979, 1981 Posterior-ment jugà a l’AE Ripoll, el Club Hoquei Piera, el SHUM Maçanet, el Club Patí Ripollet i el Club d’Esports Vendrell Com a entrenador, dirigí l’AE Ripoll, el Club Patí Vilanova i el Patí Hoquei…

Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911 Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes 1912, 1913, un Campionat de Catalunya 1913 i tres Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912, 1913 A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc 1912 Fou vocal de la junta del FC Barcelona 1920-21 presidida per Gaspar Rosés Es formà com a dibuixant a Llotja Es dedicà preferentment a les vistes urbanes…

Començà a jugar al Patín Club Skating, marxà al Sant Boi i passà a l’equip reserva del RCD Espanyol 1950-53, període durant el qual disputà alguns partits amb el primer equip Jugà al CP Sant Sadurní 1953-56, el FC Barcelona 1956-59, amb el qual fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1958, l’SFERIC de Terrassa 1959-60, l’Arrahona de Sabadell 1960-62, el CP Vic 1962-63, el CP Calafell 1963-65, com a jugador entrenador, i el CH Mataró 1965-67, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967 Tornà al Calafell com a jugador entrenador 1967-68 i continuà amb la mateixa tasca al CE Arenys de Munt 1968-…

Davanter centre, l’estiu del 1955, fitxà pel Futbol Club Barcelona, encara que per problemes burocràtics no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Romangué al Barça fins a la temporada 1961-62 i disputà 225 partits, amb 168 gols marcats Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1957, 1959 i dues Copes de Fires 1958, 1960 És l’autor del primer gol al Camp Nou, en la inauguració de l’estadi Té el rècord de gols en un partit de Copa amb els 7 que aconseguí davant l’Atlético de Madrid 8-2 als quarts de final del 1957 Més tard jugà amb el Club Esportiu Europa 1965…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre…

Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa 1969, 1970, sis Lligues espanyoles 1971-75, 1979 i cinc Copes del Rei 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, i en aquests últims aconseguí la medalla de plata Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia També…

Migcampista conegut amb el sobrenom de l’ Anglès Exiliat al Regne Unit, començà a practicar futbol amb el Wolverhampton Wanderers 1943-45 i el Coventry City FC 1945-47 Tornà a Espanya i jugà amb l’Athletic de Bilbao 1947-49, el Real Valladolid 1949-51, el Futbol Club Barcelona 1951-54 i l’Sporting de Gijón 1954 Guanyà dos campionats de Lliga 1952, 1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Quan encara era jugador començà a entrenar el Gimnàstic de Tarragona 1953 Entrenà nombrosos equips de categories inferiors…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol a la meitat de la temporada 1979-80 procedent del Jaén Migcampista, jugà a l’equip blanc-i-blau fins a la temporada 1981-82 A continuació fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1982-91, amb el qual jugà 266 partits i marcà 22 gols Guanyà dues Lligues 1985, 1991, tres Copes del Rei 1983, 1988, 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Espanya 1983 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 Després, retornà a l’Espanyol 1991-93, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 113 partits de Lliga i anotà 6 gols La temporada 1993-94…

S’inicià al Grup d’Esports Badia Solé i al CE Manresa Fou president del Bàsquet Manresa Joviat quan el primer equip femení jugava en la primera divisió estatal Abandonà la presidència quan el club es fusionà amb el CB Manresa 1990 i formà un nou club sota el nom de CB i GE Manresa Posteriorment fou gerent de l’Igualada Hoquei Club 1990-94 durant el període de major èxit del club, en el qual s’aconseguiren dues Copes d’Europa 1993, 1994, dues OK Lligues 1992, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1994 i una Copa Intercontinental 1994 Entre el 1994 i el 1997 exercí de gerent del Bàsquet…

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou campió de Catalunya júnior de 100 m braça 1983 Com a jugador de waterpolo, fou campió d’Espanya de segona divisió 1982 Seguí en actiu fins el 1986 Posteriorment aconseguí el títol d’entrenador superior i fou tècnic dels equips masculins de categories inferiors del club Entre el 1990 i el 1997 entrenà el primer equip i guanyà el campionat d’Espanya del grup A2 de primera divisió 1997 Al mateix temps fou ajudant del seleccionador estatal juvenil 1990-92 Més endavant entrenà el CN Calella 1997-2000, i la temporada 2007-08 es feu càrrec de l’equip femení…