Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
rota
Història del dret
Tribunal o consell de justícia d’un príncep.
La denominació prové de l’ús de tractar les causes per torn Tribunal de la Rota Romana , Tribunal de la Rota de la Nunciatura
promotor de la fe
Dret canònic
Consultor de la congregació de ritus que, en els processos de canonització, té per missió la tutela dels interessos públics de l’Església perquè no sigui declarada santa una persona de la qual no siguin provades les virtuts heroiques i els miracles.
Participa en el procés, posant objeccions d’aquí la denominació d' advocat del diable Hi ha un ofici anàleg en tots els tribunals diocesans
sobrecollida
Història
Demarcació històrica del regne d’Aragó per a la col·lecta de l’impost del morabatí i d’altres drets i per a la localització de les duanes o taules de la generalitat.
N'hi havia dotze Jaca, Aïnsa, Ribagorça, Tarassona, Osca, Barbastre, Calataiud, Saragossa, Daroca, Montalbà, Alcanyís i Terol Més tard prengué la denominació de vereda
piridin-nucleòtid
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de nucleòtids derivats de la piridina.
Aquesta denominació, però, ha estat bandejada per la Comissió Internacional de Nomenclatura i, en canvi, ha aconsellat els noms derivats de nicotinamin-adenin-dinucleòtid
marquesat de Xinquer
Història
Títol senyorial concedit el 1687 a Crisòstom Peris de Perey i Algarra, senyor de la baronia de Xinquer.
Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700 Passà als Villacampa i als Garrigues
Azkoitia
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, drenat per l’Urola.
És coneguda per la denominació de Los Caballeritos de Azkoitia donada al grup d’illustrats bascs, precedent de la Sociedad Vascongada de Amigos del País
terri
Química
Nom donat a cadascun dels elements metàl·lics que es troben en la natura com a òxids bàsics (denominats abans terres) o en altres formes convertibles fàcilment en aquests.
Hom usa encara la denominació metalls de les terres rares o escasses per a designar el grup constituït pels lantànids, l’escandi i l’itri
porta
Història
A l’imperi Otomà, residència i despatx de sobirans i ministres.
La denominació derivava del costum d’administrar justícia a la porta de la tenda o del palau La porta per excellència era la Sublim Porta
xa
Història
Títol propi dels sobirans de Pèrsia.
Significa ‘rei’, i prové de la denominació ostentada pels sobirans aquemènides de l’antiga Pèrsia Sovint és ampliat amb šāhinšāh , que significa ‘rei de reis’
bable
Lingüística i sociolingüística
És una forma popular, dit a vegades despectivament, usada principalment per sectors socials asturians cultes i castellanitzats Aquesta denominació és coneguda des del segle XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina