Resultats de la cerca

Al moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales 1800, faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant

Es doctorà en medicina a València el 1589 Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola 1602 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apellacions entre 1614-19

Establert a Barcelona entre els anys 1508 i 1513 Hom el considera com el continuador de Joan de Borgonya a l’escola pictòrica renaixentista de Barcelona com a tal acabà el retaule de Santa Maria del Pi i, el 1527, el de Sant Martí de Capella El seu estil es mou entre les formes manieristes de l’escola d’Anvers i les d’influència italiana, tot i que, de fet, hi ha poques obres en les quals treballà tot sol, puix que sovint hom el troba associat amb Nicolau de Credença 1517-24 i amb el seu compatriota Henrique Fernandes retaule de Sant Genís de Vilassar, 1534 retaule de l’hospital de Sant Sever…

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, marit de la…

Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta  Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre…

Generós Sacerdot, doctor en teologia Reuní una interessant biblioteca i una collecció numismàtica Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra El 1612 fou secretari del certamen literari de València, i guanyà el segon premi en el del 1668 Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607, entre les quals un sonet al rei…

Carmelità del convent de Barcelona, professà teologia a París ~1380 El 1400 era definidor de l’orde i provincial de Catalunya Exposà per escrit al rei de Catalunya-Aragó el seu parer sobre el millor camí per a acabar el cisma Escriví, en defensa de la Immaculada, De Conceptione Mariae semper Virginis i un Compendium antiquitarum in honorem ordinis sui

Mercader i armador, posà aviat la seva experiència marinera al servei de la corona El 1269 portà en la seva nau el rei Jaume I, que havia emprès una croada a Terra Santa, abandonada, però, en ésser dispersat el seu estol per un temporal El 1282 s’encarregà de preparar la flota per a l’expedició a Tunis i a Sicília de Pere el Gran, i fou, a més, el cap de tota la marineria Aquell mateix any anà a cercar la reina i l’infant Jaume, i els portà a Sicília des de Catalunya Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, i l’any següent preparà, juntament amb Berenguer Mallol, una…

Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell

Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya…