Resultats de la cerca
Es mostren 2350 resultats
esquerda de dessecació

Esquerdes de dessecació a Pucusana, prop de Lima (Perú)
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
canal vocal
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de la glotis, la faringe, les cavitats supraglòtiques i nasals per on passen les ones sonores i els brogits de la parla.
Gràcies a la forma de l’obertura, les modificacions de diàmetre i els canvis específics de volum, el canal forma unes cavitats de ressonància que contribueixen a afavorir i a augmentar en intensitat les freqüències pertinents de cada realització fonemàtica per tal de fer-la audible
bevatró
Física
sincrotró
de protons instal·lat a la Universitat de Berkeley el 1954.
Amb un diàmetre de 38 m assolia fornir protons de 6,2 GeV El sistema injector consistia en un accelerador de Cockcroft-Walton, que accelerava els protons fins a 460 keV, i en un accelerador lineal que els portava fins als 10 MeV accelerador de partícules
ensaïmada

Ensaïmada i sobrassada, productes típics de l'illa de Mallorca
© Fototeca.cat
Pastisseria
Pasta feta amb flor de farina, llevat, ou i sucre, cuita amb saïm o amb oli, rodona, formada per un cordó de pasta retort en espiral.
Originària de Mallorca, n'hi ha de grans dimensions uns 50 cm de diàmetre i de petites, amb cabell d’àngel o sense, alguns cops amb sobrassada o carbassat Ha estat adoptada arreu dels Països Catalans Hom n'exporta grans quantitats de Mallorca a la península Ibèrica
augment lateral
Física
En els instruments composts d’objectiu i d’ocular, la relació entre el diàmetre de la imatge virtual obtinguda per l’ocular i el diàmetre de l’objecte.
difusió simple
Biologia
Mecanisme consistent en la difusió de les substàncies solubles en els lípids a través de la matriu lipídica de la membrana cel·lular.
Si són gaire solubles com el O 2 , CO 2 , alcohol, en entrar en contacte amb la membrana es dissolen en el lípid i es difonen lliurement Unes altres substàncies no tan solubles es difonen a través dels nombrosos i finíssims porus 8 Å de diàmetre de la membrana
fletxa

Fletxa d’un arc de corba AB
©
Matemàtiques
En un arc de corba AB, segment que uneix el centre de l’ar c AB amb el centre de la corda [AB].
Si AB és un arc d’una circumferència, la fletxa és situada sobre el diàmetre perpendicular a la corda AB , i la seva longitud és l = r 1—cosα/2, on r és el radi de la circumferència i α l’angle determinat pels diàmetres subtendits pels extrems de l’arc
brotxeta
Diferents models de brotxeta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Brotxa petita que té els pèls reunits, sense buit central, perquè el mànec que fa de nucli és afuat a la part de la lligada.
Antigament tenien el diàmetre dels pinzells fets amb canó de ploma i eren construïdes emprant el mateix tipus de pèl que aquells o amb un altre de més dur, com el de les brotxes Actualment, llevat d’algun cas especial, han estat substituïdes per pinzells amb virolla metàllica
aerogenerador

Esquema d’una unitat generadora d’electricitat, dotada d’una cel·la electrolítica i de tancs de gasos per a emmagatzemar l’energia, i d’una pila de combustible per a alimentar la xarxa quan convé
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Tipus d’aeromotor capaç d’aprofitar l’energia eòlica per a generar electricitat.
És constituït per un rotor, mogut per la força del vent, que té l’eix acoblat a un alternador La potència depèn de la velocitat del vent, del tipus de rotor i de la superfície que aquest cobreix Hi ha rotors d’eix horitzontal bipala o tripala i d’eix vertical tipus Darrieus i Savonius En els d’eix horitzontal, el conjunt del rotor pot girar entorn d’un eix vertical, per tal d’orientar-se en la direcció del vent Les pales tenen perfil aerodinàmic i poden girar entorn del seu eix longitudinal orientant-les de manera convenient s’aconsegueix que la velocitat del rotor romangui constant, condició…
Caront
Astronomia
Satèl·lit de Plutó.
Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina