Resultats de la cerca
Es mostren 2074 resultats
OpenOffice
Electrònica i informàtica
Paquet ofimàtic de programari lliure i codi obert de distribució gratuïta.
Inclou processador de textos, full de càlcul, programa de presentacions, base de dades i eines per al dibuix vectorial
Jaume Tió i Noè

Jaume Tió i Noè, segons un dibuix publicat a Los lunes de la Gaceta de Cataluña (1882)
© CIC-Moià
Literatura catalana
Dret
Escriptor i advocat.
Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle i El Orbe Literario El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor , El Guardia Nacional , de Pau Piferrer, El Constitucional 1839…
,
marroquí
Tecnologia
Dit de la pell, especialment de cabra, adobada pel procediment marroquí.
Presenta un dibuix de gra característic, i hom l’empra en la fabricació de carteres, portamonedes, objectes d’adorn, etc
al natural

Esmalt al natural
Heràldica
Dit de l’esmalt emprat per a indicar el color real o propi d’un moble qualsevol.
És considerat un color neutre, i els heraldistes italians, principalment, empren petits migs cercles per a indicar-lo al gravat del dibuix
Àngel Puigmiquel i Lis
Cinematografia
Director d’animació i dibuixant.
Vida El seu inici en el dibuix animat fou en el llarg Alegres vacaciones 1945-48 dels estudis Balet y Blay, on feu amistat amb Artur Moreno, el director del film El 1963 marxà a Caracas i es dedicà a la realització de cintes publicitàries de dibuixos, com també feren A Moreno i Alfons Figueras Primer treballà a Lyon-Caracas Films i el 1955 dirigí la secció de dibuixos animats de Gama Films, productora fundada pels cineastes catalans Graciani, en collaboració amb els dibuixants A Figueras i Dídac Torrents Després passà per Caribe Films i Cedesa de la Cerveza Polar Entre el 1953 i el 1963…
Els rinolòfids
Esquema de l’excrescència nasal dels rinolòfids en visió frontal A i lateral B , amb un detall de la sella B’ Hom ha indicat en el dibuix 1 llanceta, 2 cresta, 3 sella, 4 ferradura Amadeu Blasco, segons D Ovenden Esquema del pavelló de l’orella dels microquiròpters de la família dels rinolòfids A i de dues espècies de vespertiliònids B i B’ En el primer, és característica la presència d’antitragus i l’absència de tragus, mentre que en el segon, com s’observa en el dibuix, el tragus és ben desenvolupat Noteu, també, que els rinolòfids presenten dues entrades…
Maria Rius i Camps
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Es formà a Llotja i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, on es llicencià en dibuix i pintura Cursà estudis de grafisme i dibuix a la Kunstwerkschule de Münster i a la Kunstgeweberschule de Berna Ha estat fundadora i presidenta 1982-84 de l’Associació Professional d’Illustradors Especialitzada en illustració de llibre infantil, fou cofundadora del Consell Català del Llibre per a Infants, i fou la primera docent d’illustració 1962 durant molts anys a l’Escola Professional per a la Dona de Barcelona Fou també coordinadora del grup d’illustració…
Sala Rovira
Galeria d’art barcelonina fundada el 1942 per Segimon Rovira i Bori, que continuà el seu fill, Antoni Rovira i Juyol i que actualment dirigeix el seu net, Segimon Rovira i Cambra.
S'ha especialitzat, bàsicament, en dibuix, però també ha presentat altres formes artístiques com l’aquarella, l’esmalt, la ceràmica i els treballs tèxtils
plumetis
Indústria tèxtil
Batista o mussolina de cotó amb claps del mateix teixit imitant el brodat.
Els motius del dibuix, petits i disseminats, i que representen flors, fulles o figures geomètriques simples, són obtinguts en el mateix teler en fabricar el teixit
Domenico Alberti
Música
Compositor, cantant i clavecinista italià, deixeble d’Antonio Lotti.
Escriví òperes, cantates, motets i 36 sonates de clavecí en les quals fa molt d’ús del dibuix musical que porta el seu nom, el baix d'Alberti
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina