Resultats de la cerca

La sociobiologia troba dos fonaments principals en la interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals inclòs l’home, a les quals atribueix una causa genètica els millors individus són els que de fet “manen”, i els menys bons els que “obeeixen”, mercès a un procés de selecció natural considera també que el comportament d’un individu obeeix a un objectiu principal la màxima difusió possible dels seus gens Així l’agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals l’altruisme s’exerceix envers els individus de la mateixa família, portadors de gens idèntics, o bé…

En les relacions de producció menestral es caracteritzava pel contacte directe entre mestre i aprenent i pel coneixement complet de l’ofici amb la introducció de l’organització científica del treball i la seva divisió, la formació professional pretén d’aconseguir únicament un rendiment més gran i una major rapidesa en l’execució de les operacions Certes tendències patronals condicionen l’aprenentatge a l’execució de tasques immeditament útils i, especialitzant-s’hi tot seguit, l’aprenent no té ocasió d’exercitar-se en totes les tècniques de la seva professió Els qui consideren…

Graduat en medicina a la Ciutat del Cap 1955, es traslladà a Londres on es diplomà en medicina psicològica Del 1962 al 1966 formà una comunitat terapèutica per a esquizofrènics —Pavelló 21— en un hospital del nord-oest de Londres, on no hi havia cap mena de restriccions ni d’imposicions Cooper, a qui hom deu la creació del terme antipsiquiatria , aporta a aquesta una dimensió política i fins i tot revolucionària que transcendeix dels problemes de la malaltia mental i fa una crítica radical de la societat burgesa El 1965, fundà amb RD Laing i A Esterson la Philadelphia Association, que agrupà…

Segons que el cos K sigui el dels nombres reals o el dels nombres complexos, hom parla de matriu real o de matriu complexa , respectivament Cadascuna de les línies horitzontals de nombres és una fila de la matriu, i cada línia vertical de nombres n'és una columna En l’exemple donat, la matriu A té files i columnes hom diu que A és una matriu m × n El conjunt de les matrius m ×és notat per M m X n K Una matriu pot ésser expressada també mitjançant el seu element genèric a i j , en la forma A = a i j Aquí, és l' índex de fila i j és l' índex de columna La fila formada pels elements a i…

Les taques són regions la temperatura de les quals és uns 1500 K més baixa que la de les regions veïnes per tant, no són fosques, sinó que apareixen fosques per contrast Una taca solar presenta normalment dues zones una d’interior, que és més fosca i rep el nom d' ombra , i una altra d’exterior, més clara, que l’envolta, anomenada penombra El diàmetre mitjà de les taques és de 50000 km, però ocasionalment hom pot observar taques de 130000 km de diàmetre Una taca comença normalment com un porus nom que hom dóna a una taca petita, i al cap de dues o tres setmanes el diàmetre creix fins a…

Considerat un dels màxims representants de l’art conceptual, tot i la seva peculiaritat Treballà amb el llenguatge escrit, al principi, i també sonor, en diversos mitjans des de discs i pellícules feu bandes sonores per a pellícules i vídeos, pòsters, llibres i sobre els murs de les institucions artístiques on presentà la seva obra Inicialment presentà descripcions en temps passat que es referien a accions amb/sobre materials dins/fora del seu context habitual de presentació Més endavant aparegueren signes de puntuació i els espais i parèntesis assoliren una presència espacial El llenguatge…

Estudià a la Universitat de Tecnologia de Graz i el 1964 emigrà als EUA Des del 1971 és professor a la Cooper Union i al Pratt Institute de Nova York Desenvolupà la docència a Harvard i Yale i en altres universitats de Londres, Los Angeles i Estrasburg La seva activitat acadèmica li permeté dedicar-se a l’arquitectura dibuixada i a l’expressió gràfica d’estructures arquetípiques sovint incloses en l’àmbit de l’arquitectura radical Malgrat la dimensió teòrica i ideològica de la seva feina, en destaquen algunes obres construïdes, com ara l’edifici de l’IBA de Berlín 1980-85 i l’Institut de…

Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement humà ha estat una…

El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les substàncies…