Resultats de la cerca
Es mostren 8400 resultats
Mercè Managuerra
Teatre
Actriu i directora teatral.
Llicenciada en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, es graduà en mim i pantomima a l’Institut del Teatre de Barcelona, d’on posteriorment ha estat professora d’interpretació S’inicià professionalment el 1975 i els anys 1985-87 amplià, becada, estudis a Nova York En 2010-17 fou directora artística del Teatre Akadèmia, molts muntatges del qual també protagonitzà o bé hi interpretà papers destacats El 2018 creà la companyia Dau al Sec, de la qual és directora Entre els títols del seu repertori teatral, part del qual també ha produït, es destaquen Revolta de bruixes , de…
azimut
Electrònica i informàtica
Fixats una antena determinada i un punt qualsevol, angle format entre la direcció des d’aquest punt cap a l’antena i la direcció del meridià.
ascendent
Botànica
Dit de les tiges que, després d’haver començat a créixer en una direcció aproximadament horitzontal, prenen una direcció de creixement vertical o obliqua cap amunt.
Pere Arquillué i Cortadella

Escena de Copenague, amb Pere Arquillué
© TNC / David Ruano
Cinematografia
Teatre
Actor.
Cursà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i molt aviat se situà com un dels primers actors en l’escena catalana, en produccions del TNC, del Teatre Lliure del qual forma part des del 2002 i d’altres Debutà com a professional a Tàlem , de Sergi Belbel 1990, sota la direcció del qual actuà també a La filla del mar , d’Àngel Guimerà 1991, premi de l’AADC Altres muntatges remarcables són El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare direcció de Calixto Bieito, 1991 Lo desengany , de Francesc Fontanella direcció de Domènech Reixach, 1992 De poble en poble ,…
Teatre Nacional de Catalunya

Teatre Nacional de Catalunya
© Ferran Mateo/TNC
Teatre
Teatre de titularitat pública constituït el 1995 i inaugurat el 1997.
Té com a finalitat impulsar, mantenir i projectar un referent teatral de qualitat i, en general, de les arts escèniques, identificat amb el país a través, sobretot, de l’estrena d’espectacles de creadors catalans i majoritàriament en llengua catalana, i alhora homologable internacionalment Gènesi El TNC té els antecedents en els contactes iniciats al començament dels anys vuitanta entre l’aleshores conseller de Cultura, Max Cahner i Garcia , i l’actor Josep Maria Flotats i Picas , aleshores vinculat a la Comédie-Française , al qual fou encomanat el projecte de crear i organitzar el futur…
Partit Carlí de Catalunya
Partit polític
Secció catalana del Partit Carlí, originat per la reorganització de la Comunió Tradicionalista sota la direcció de Don Xavier de Borbó-Parma i de Bragança el 1966, que des de 1968 fou coneguda com a Partido Carlista o Partit Carlí, estructurat de manera federal.
La seva ideologia es basa en la concepció d’una societat pluralista, en un sistema de socialisme d’autogestió global en el marc d’un estat democràtic i federal L’òrgan sobirà del PCC és l’Assemblea General i l’òrgan màxim de direcció és el Consell Nacional, format pel secretarigeneral, els responsables de les Secre-taries de la Comissió Executiva i la representació de les sis vegueries en què s’estructurà el territori català Els afiliats s’integren en l’Agrupació Territorial de la seva residència i els responsables de totes elles formen el Comitè Comarcal El 1997 en sumaven un…
Tocantins
Riu
Riu del Brasil, que segueix una direcció general S-N (2.640 km).
Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids
collada de Toses
Collada
Depressió (1 800 m) de l’alineació pirinenca de direcció W-E.
S'inicia amb la serra de Cadí, el Moixeró, la Tossa, el Puigllançada i el pla d’Anyella i continua, després de la collada, per la creu de Maians, el pla de les Salines, la serra de Gorrablanc, els massissos del Puigmal, de Bastiments, de Costabona i del Canigó és el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya a través de la vall d’Alp amb la Catalunya central a través de la vall de Toses i és aprofitat per la carretera que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà i, travessant la serralada sota la collada a través del llarg túnel de Toses , pel ferrocarril de Barcelona a…
línia
Sèrie de coses disposades d’una manera contínua en una direcció determinada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina