Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
Comença l’Any Palau i Fabre
La collocació d’una placa commemorativa a la casa del carrer del Bruc de Barcelona on va viure és el primer dels actes de l’Any Palau i Fabre, amb motiu del centenari del naixement del poeta Josep Palau i Fabre 1917-2008 L’endemà se celebra la inauguració oficial a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac amb un concert de Maria del Mar Bonet L’Any Palau i Fabre comprèn un programa d’exposicions, conferències, concerts, projectes editorials i acadèmics per a la divulgació de la vida i l’obra de l’escriptor Manuel Guerrero n’és el comissari
Vida Cristiana
Revista religiosa, fundada l’advent del 1914, com a òrgan del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i del moviment litúrgic català.
Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics Fins el 1926 era coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de collaboradors, tant catalans com estrangers
Escola d’Administració Pública
Institució creada l’any 1914 per la diputació provincial de Barcelona com a Escola de Funcionaris de l’Administració Local.
El mateix any passà a la Mancomunitat de Catalunya amb el seu nom actual Suprimida 1924, l’any 1930 fou restablerta i funcionà normalment fins el 1936 Fou novament restablerta el 1979 per la Generalitat de Catalunya i inaugurada a Barcelona l’any següent Adscrita al departament de governació, té cura de la selecció, la formació, el reciclatge, el perfeccionament i l’especialització dels funcionaris de la Generalitat i dels funcionaris locals A més, organitza diverses activitats —seminaris, taules rodones, conferències, etc—, que inclouen la investigació, l’estudi i la divulgació de les…
Antoni Briva i Miravent
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia Ordenat el 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona 1963 i canonge de la catedral 1964 Bisbe d’Astorga 1967, dugué a terme una tasca de divulgació teològica Fou cap de redacció de la revista Orbis catholicus 1958-64, i publicà articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura 1957, El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman 1958, Colegio episcopal e Iglesia particular 1959
Adrienne Cazeilles
Educació
Ecologia
Literatura francesa
Mestra i escriptora en llengua francesa.
Exercí de mestra a la Catalunya del Nord i des del 1978 es dedicà especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya del Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres Participà en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon 1972 i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, escriví Quand on avait tant de racines 1977, llibre testimoni de gran difusió L’any 2011 publicà Voyage autour de mon jardin Prix Vendémiaire 2012 Collaborà a L’Indépendant i a Truc
Luis Monreal y Tejada
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat en dret 1932 Durant la guerra civil actuà al Servicio Militar de Recuperación Artística i el 1939 esdevingué comissari del servei de defensa del Patrimonio Artístico Nacional als Països Catalans fins el 1947, des d’on impulsà la restauració d’obres, com Poblet o la seu de Vic, i organitzà importants exposicions Collaborà amb Martí de Riquer en l’obra Els castells medievals de Catalunya , i es dedicà a la divulgació mitjançant conferències, opuscles i articles a Goya , San Jorge , etc Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres amb la ponència Ingeniería militar en las Crónicas catalanas…
Jaume Padrós i de Gaona
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
Llicenciat a Barcelona el 1907 i doctorat a Madrid, fou deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta Membre de la Sociedad Hispanoamericana de Oftalmología, del 1914 al 1920 exercí a l’Uruguai, el Brasil i l’Argentina Escriví nombrosos articles, conferències i treballs científics i de divulgació en català, castellà i portuguès, entre els quals destaquen Como se ensinha a ophtalmologia en Catalunha 1918, Màximes d’Higiene Ocular 1919, L’úlcera serpiginosa de la còrnia 1918 i L’origen de les ulleres 1931 El 1930 fou ponent del Sisè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Salvador Maluquer i Nicolau
Biologia
Història del dret
Advocat i naturalista.
Fill de Joan Maluquer Especialista en entomologia, fou membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910 El 1918, juntament amb els seus germans Joaquim i Josep publicà la revista Physis És autor de diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica L’aquari d’aigua dolça 1918, Llibre de la natura 1932 i El microscopi 1936 En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació Treballs 1981 Fou pare del…
Miquel Masriera i Rubio
Literatura catalana
Científic i escriptor.
Fill d’Artur Masriera Format a Barcelona, a Madrid —on es doctorà— i a Zuric 1920-23 —on es diplomà d’enginyer químic— Fou professor de química i física a la Universitat de Barcelona 1926-39 Investigà aspectes d’atomística i de cosmologia, i és autor de diverses obres de cinètica, termodinàmica i energia nuclear Dugué a terme una notable tasca de divulgació científica, motiu pel qual rebé el premi Feijoo 1966 i el Ramon Godó 1977 com a reconeixement del seu treball d’articulista a “La Vanguardia” Fou invitat per l’EURATOM i assistí a diversos congressos d’astronàutica
Treball
Periodisme
Periòdic quinzenal i després setmanal publicat a Barcelona de l’1 de gener al 13 de desembre de 1930, continuador de L’Andreuenc
.
Era l’òrgan oficiós del Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball N'era el director PCardona i Nabés, i, més tard, ABernadó hi collaboraren JArquer, DDMontserrat, EGranier i Barrera, MSerra i Moret, JMiratvilles, etc Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalanobalear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el Partit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina