Resultats de la cerca

El 1961 es doctorà per l’Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh Posteriorment desenvolupà la carrera de recerca a la Universitat de Boulder Colorado fins el 2004 Juntament amb Roy Glauber i Theodor Hänsch, el 2005 li fou atorgat el premi Nobel pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, que han permès el desenvolupament d’aplicacions com ara el GPS i altres instruments que requereixen una gran exactitud

Estudià medicina a Palma i a Gandia, on es doctorà 1756 Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela 1762 Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la Universitat de Caracas 1763, en la qual fou confirmat per Carles III 1777 amb el títol de protometge de la província de Veneçuela El 1971 li fou retut homenatge a la Universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país

Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física Fou membre numerari de les Reials Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia

Es doctorà en dret i fou notari al Vendrell, on més tard fou també jutge municipal Publicà diverses obres de tema jurídic, com Jurisprudencia catalana La rabassa morta y el desahucio aplicado a la misma 1878, Las capitulaciones matrimoniales 1880, El contrato de aparcería sobre plantaciones de viñas 1894, La responsabilidad notarial 1899, Derecho consuetudinario de las provincias de Tarragona y Barcelona 1901, Estudios notariales 1907 i una Guía del vinicultor y del comerciante 1886

Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883 Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València més tard passà a Barcelona 1892, on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica El seu germà, Octavi Saltor i Lavall Barcelona 1875 — 1914, enginyer, fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la Revista Tecnológica Industrial

Es llicencià a Barcelona 1900 i es doctorà a Madrid 1901 A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica Fou un mestre clínic extraordinari Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya Fou vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi Barcelona i president de l’Institut Medicofarmacèutic 1910-12 Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari Català

Estudià a la Universitat de Kaunas i el 1936 anà a França, on es doctorà en literatura francesa a Grenoble 1944 A causa de l’ocupació soviètica no tornà al seu país i marxà als EUA, on el 1958 s’incorporà a la Biblioteca del Congrés a Washington Dels seus reculls cal destacar Uzhgese chimeros akys ‘Els ulls morts de la quimera’, 1937 Ha publicat una notable antologia de poesia lituana 1950

Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883 És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión 1885, Higiene de la vista 1892, etc El seu fill Joan Gelpí i Blanco Barcelona 1881 — 1971 publicà Pluviometría y aforos 1933 i Lecciones de termodinámica 1953 i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic més tard exercí el càrrec de fiscal de la batllia general del Principat El 1636 publicà a Barcelona un Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña , ressò dels acords del concili provincial de Tarragona del 1635 i rèplica a la vegada del Memorial en defensa de la lengua castellana 1636 d’Alexandre Ros