Resultats de la cerca
Es mostren 1894 resultats
Julià de Castellví i Lladró
Filosofia
Filòsof aristotèlic.
De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici
Joan Mon i Pasqual
Història del dret
Advocat.
Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials
Geoffrey Wilkinson
Química
Químic britànic.
Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir
Fidel Enric Raurich i Sas
Física
Físic i químic.
Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física Fou membre numerari de les Reials Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia
William S. Vickrey
Economia
Economista canadenc naturalitzat nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica
Eric F. Wieschaus
Biologia
Biòleg nord-americà.
Es doctorà en biologia el 1974 a la Universitat de Yale En 1975-78 treballà a la Universitat de Zuric i del 1978 al 1981 dirigí el Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg Des del 1981 és cap del departament de biologia molecular de la Universitat de Princeton Compartí el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1995 amb CNüsslein-Volhard i ELewis pels seus descobriments sobre el control genètic del desenvolupament embrionari
Vicent Alfons Lorente i Asensio
Biologia
Naturalista i metge.
Es doctorà en medicina a València inclinat a la botànica, però, en fou catedràtic a la Universitat de València Fou el primer director del Jardí Botànic de València, installat el 1802, i és autor de diversos tractats i escrits, com Nova generum Polygamiae classificatio 1796, Cartas sobre las observaciones botánicas que ha publicado D Antonio José Cavanillas 1797-98 i Disertación sobre el sistema de Linneo en castellà i en llatí, 1806
Ramon Torres i Casanovas
Cirurgià.
Es llicencià a Barcelona 1900 i es doctorà a Madrid 1901 A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica Fou un mestre clínic extraordinari Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya Fou vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi Barcelona i president de l’Institut Medicofarmacèutic 1910-12 Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari Català
Victorià Santamaria i Tous
Història del dret
Jurista.
Es doctorà en dret i fou notari al Vendrell, on més tard fou també jutge municipal Publicà diverses obres de tema jurídic, com Jurisprudencia catalana La rabassa morta y el desahucio aplicado a la misma 1878, Las capitulaciones matrimoniales 1880, El contrato de aparcería sobre plantaciones de viñas 1894, La responsabilidad notarial 1899, Derecho consuetudinario de las provincias de Tarragona y Barcelona 1901, Estudios notariales 1907 i una Guía del vinicultor y del comerciante 1886
John Hall
Física
Físic nord-americà.
El 1961 es doctorà per l’Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh Posteriorment desenvolupà la carrera de recerca a la Universitat de Boulder Colorado fins el 2004 Juntament amb Roy Glauber i Theodor Hänsch, el 2005 li fou atorgat el premi Nobel pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, que han permès el desenvolupament d’aplicacions com ara el GPS i altres instruments que requereixen una gran exactitud
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina