Resultats de la cerca

Segons Tarde, la imitació possibilita crear relacions duradores i comunes entre els homes, i s’inscriu en el drama de la vida quotidiana Hom no imita tant la persona com el que representa i, per tant, és el grup que es capta a través d’ella En el cas de conductes desviades, té lloc la recerca d’altres grups de referència per tal de poder generar noves conductes i nous valors

Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs

Escriví farses, sàtires What-d’ye-call-it ‘Com en dieu', 1715 Poems on Several Occasions, 1720 Fables , 1727 etc Triomfà amb Beggar's Opera ‘L’òpera del mendicant’, 1728, comèdia amb música composta i adaptada per JC Pepusch, paròdia del teatre sentimental i del drama musical italià, precedent de la Dreigroschenoper , de Brecht Altres obres seves són Polly 1728 i Acis and Galatea 1723, amb música de Händel

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

Hom no coneix detalls de la seva vida, altrament mitificada Entre les seves obres, culminació de la literatura sànscrita i de temàtica predominantment amorosa, es destaquen Meghaduta ‘El núvol missatger’, Malavikagmímitra Raghuramsa ‘La nissaga de Raghu’ i, sobretot, Abhijńasakuntala —coneguda pel nom de l’heroïna Sakúntala i traduïda al català per CA Jordana 1927 i BVallespinosa 1970— i el drama Vikramórvasi traducció catalana de Pere i Joan Coromines, 1970

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i estrenà diverses sarsueles a Madrid Residí a Manila del 1903 al 1913 aquest darrer any fou nomenat director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell Escriví, entre altres obres, el drama líric El Pirata 1911, el poema simfònic L’aparegut i obres religioses, corals També escriví sardanes, entre les quals destaca El pla de l’amor

Influït, entre d’altres, per Leopardi, Espronceda i Lord Byron, d’aquest darrer imità sovint el sarcasme i l’escepticisme, alhora que aplicava una tendresa ingènua als poemes amorosos Malgrat haver mort prematurament, influí de manera considerable sobre el Romanticisme brasiler La seva obra lírica és aplegada a Lira dos vinte anos 1853 Escriví narracions a la manera de Hoffmann Noite na Taverna 1873, i un drama Macário

Fou professor de dibuix i callígraf Sota el pseudònim de Lluís Puigdalt , pels seus coneixements de la llengua francesa i per la relació que tenia amb el grup de Frederic Soler , hi collaborà a  Les modes 1866, adaptació en vers de La famille Benoiton de Victorien Sardou, intent poc reeixit d’aproximació al drama realista francès Se li ha atribuït erròniament el pseudònim d’ Enric Carreras , de Frederic Soler

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral

Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’…