Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
rocalla
rocalla
© Fototeca.cat
Art
Estil decoratiu coincident a França amb l’estil Regència i Lluís XV.
Consisteix en la introducció d’elements de la natura com conquilles o roques en les arts decoratives Iniciat en el camp de l’orfebreria, passà al dels mobles, l’ornamentació d’interiors, la porcellana, etc Ultra a França, tingué una gran difusió en el món germànic i durà fins el 1760
Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña
Periodisme
Periòdic de la Junta Suprema del Principat que publicà Antoni Brusi durant la guerra del Francès (del 23 d’agost de 1808 al 1814, amb una breu interrupció pel març del 1810).
Fou imprès successivament a Tarragona, Vilafranca del Penedès, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Alacant, València, Vilanova, Manresa, Vic i Berga A partir de l’abril del 1814, suspeses totes les altres gasetes de Catalunya, Antoni Brusi publicà, amb una periodicitat setmanal, una Gazeta de Cataluña , que durà almenys fins el 1815
Commonwealth
Política
Règim polític instaurat a Anglaterra per Oliver Cromwell després de l’execució de Carles I (gener del 1649) i que s’estengué a Escòcia i Irlanda.
Bé que en un sentit ampli el sistema cromwellià durà fins el 1660, en ésser restaurada la monarquia, en un sentit més estricte cal aplicar aquesta denominació al període de temps comprès entre el 1649 i el 1653, data en què Cromwell passà a governar de forma dictatorial sense el parlament
punyal

Punyal
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca constituïda per una fulla amb dos talls i punta aguda, dreta o lleugerament corbada, i amb una empunyadura de formes diferents (esculpida, cisellada o simplement adornada), que serveix per a ferir cos a cos.
És una de les armes de mà més antigues Del bastó de plantar, se’n derivà l’aixada, i d’aquesta el punyal, fet de primer antuvi de pedra polida o de qualsevol pedra fina dura, d’os o de banya Amb l’aparició dels metalls els talls foren perfeccionats
senyal d’alarma radiotelegràfic
Senyal per a anunciar un missatge d’auxili o un avís de cicló.
Consisteix en dotze ratlles de 4 segons de duració del sistema Morse i amb intervals d’un segon entre ratlla i ratlla dura, doncs, un minut just És transmès en una freqüència de 500 kHz 600 m Aquest senyal posa automàticament en funcionament el receptor radiotelegràfic d’autoalarma que el rep
Franz Valery-Marie Cumont
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg belga.
Professor de la Universitat de Gant 1899-1910 i conservador del Musée Royal de Brusselles Féu excavacions a la ciutat de Dura-Europos Síria i estudià la vida religiosa de l’antiga Roma i de l’Orient Entre les seves obres es destaca Les religions orientals dans le paganisme romain 1929
ducat de Saxònia-Gotha
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1556, després de la divisió en ducats de l’antic landgraviat de Turíngia, per a Joan Frederic II (mort el 1595), fill gran de l’elector Joan Frederic I de Saxònia.
Incorporà el ducat de Saxònia-Altenburg el 1672 i des del 1675 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg El 1680 se'n separaren diversos territoris per a formar ducats independents, i durà fins el 1825, que Gotha fou unit al ducat de Saxònia-Coburg i Altenburg al de Saxònia-Hildburghausen
revolució dracòntica
Astronomia
Moviment de revolució de la Lluna al voltant de la Terra, quan hom pren com a origen el node ascendent.
Atès que el node ascendent presenta un moviment de retrogradació sobre l’òrbita lunar de 3,177 minuts per dia, una revolució dracòntica de la Lluna dura menys que una revolució sideral El seu període, de 27 dies, 5 hores, 5 minuts i 35,8 segons, constitueix el mes dracòntic o draconític
Marc Cassià Latini Pòstum
Història
Usurpador de l’imperi Romà (259-269 dC).
General de Valerià i de Galliè, traí aquest darrer i li assassinà el fill, alhora que es feia proclamar emperador A la Gàllia obtingué victòries importants contra els bàrbars i, a Magúncia, vencé el rebel Ulpi Corneli Lelià Però fou ajusticiat pels seus soldats, que no suportaren la dura disciplina que els imposava
Marko-Vovčok
Literatura
Nom amb què és coneguda Maria A.Vilinskaja-Márkovič, escriptora russa.
De família noble, en els Narodnye rasskazy ‘Contes populars’ i en els Rasskazy in narodnogo russkogo byta ‘Contes de la vida popular russa’, 1859 descriu la dura vida camperola i la tragèdia de les dones sota el règim de servitud V gluši ‘En un lloc perdut’, 1875 tracta dels intellectuals sorgits del poble
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina