Resultats de la cerca
Es mostren 827 resultats
Jeroen van den Bergh
Economia
Economista neerlandès.
Graduat en econometria per la Universitat de Tilburg 1988 i doctorat en economia per la Universitat Lliure d’Amsterdam 1991, n'ha estat professor d’economia ambiental a la Facultat d’Economia i Administració d’Empreses 1997-2007 i també a l’Institut d’Estudis Mediambientals 2002-07 Des del 2007 és professor d’Economia i Recursos Ambientals d’aquesta universitat i també professor associat al Departament d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona , així com de l' ICREA , que hi està vinculada Les seves línies de recerca se centren en la modelització de les interaccions entre economia…
Luis Valle y de la Cerda
Història
Economista castellà.
Al servei de Felip II, formà part del consell reial 1591 i fou confirmat en el càrrec per Felip III En les seves obres Avisos en materia de estado y guerra 1599 i Desempeño del patrimonio de Magestad y de los reinos 1600 proposà diverses solucions per a resoldre els problemes de la decadència castellana
Anne-Robert-Jacques Turgot
Anne-Robert-Jacques , segons una pintura del s XVIII
© Fototeca.cat
Economia
Economista francès.
Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal Establí la…
Mikhail Ivanovič Tugan-Baranovskij
Economia
Economista rus.
La seva tesi doctoral fou una notable investigació històrica sobre les crisis industrials a Anglaterra 1894 Coneixedor de Marx, contribuí a la difusió de la teoria de la desproporcionalitat entre els diferents sectors productius, com a explicativa de les crisis del capitalisme Aquesta teoria es desprenia de la seva crítica a l’exposició de les causes de les crisis feta per Marx, tal com Tugan l’entenia Per tal de desenvolupar-la, utilitzà els esquemes de reproducció del segon volum d' El Capital i arribà a la conclusió que l’enderrocament del capitalisme no era una necessitat econòmica…
Robert Triffin
Economia
Economista belga.
Graduat a la Universitat de Harvard, ocupà càrrecs en el sistema de la reserva federal, la Unió Europea de Pagaments i el Fons Monetari Internacional Nacionalitzat nord-americà 1942-77, estudià la teoria de mercats i les qüestions monetàries, contribuí a la teoria de la competència amb Monopolistic Competition and General Equilibrium Theory 1940 Dedicat al tractament de la liquiditat internacional, participà en la creació del Sistema Monetari Europeu 1978 Entre altres obres publicà Gold and the Dollar Crisis 1960, Our International Monetary System Yesterday, Today and Tomorrow 1968 i How to…
Jan Tinbergen
Economia
Economista holandès.
Germà de Nikolaas Tinbergen Director de l’Oficina de Planificació 1945-55 i professor de planificació del desenvolupament a la Universitat de Rotterdam des del 1933 Especialista en models economètrics, estudià quantitativament els resultats de les mesures de política econòmica, sobre cicles, utilitzant les tècniques d’anàlisi de confluències desenvolupada per Ragnar Frisch Obtingué juntament amb aquest autor el premi Nobel d’economia 1969 les seves obres principals són Business Cycles in the USA 1919-1939 1939, The Dinamics of Business Cycles 1950, On the Theory of Economic Policy 1952,…
Johann Heinrich von Thünen
Economia
Economista alemany.
Especialista en qüestions agràries, fou predecessor de les modernes teories de localització industrial En la seva obra principal, Der isolierte Staat in Beziehung auf Landwirtschaft und Nationalökonomie ‘L’estat aïllat respecte a l’agricultura i l’economia nacional’, 1826-63, s’interessà per les causes que determinen els millors conreus, bàsicament en funció de la distància al mercat Emprà per primera vegada el càlcul infinitesimal i formulà una teoria de la renda pròxima a la concepció ricardiana, i desenvolupà una anàlisi de la productivitat marginal
Nassau William Senior
Economia
Economista anglès.
Representant de l’escola clàssica, les seves aportacions des de la càtedra d’Oxford creada el 1825 constituïren les bases d’inflexió cap al marginalisme Rebutjà la concepció ricardiana del valor-treball exposant la teoria de l’abstenció, com a justificació dels beneficis perquè la disponibilitat de béns de capital pressuposa el sacrifici de no haver consumit totes les disponibilitats en un moment determinat Publicà Three Lectures on the Value of Money 1829 i Outline of the Science of Political Economy 1836
Joseph Alois Schumpeter
Joseph Alois Schumpeter
© Fototeca.cat
Economia
Economista austríac.
Estudià a la Universitat de Viena, on fou alumne de Wieser, Philippovič i Böhm-Bawerk A Anglaterra es relacionà amb Marshall i Edgeworth Fou professor a les universitats de Cernowitz i Graz Escriptor prolífic, el seu primer llibre, sobre la natura i el contingut de la ciència econòmica, Wesen und Hauptinhalt der theoretischen Nationalökonomie ‘Essència i contingut principal de l’economia teòrica nacional’, 1908, fou seguit d’una notable obra de creació Theorie der wirtschaftlichen Entwicklung ‘Teoria del desenvolupament econòmic’, 1912, que introduí una interpretació dinàmica del capitalisme…
Hermann Schulze-Delitzsch
Economia
Economista alemany.
Membre de l’Assemblea Nacional 1848, de la Segona cambra prussiana 1849 i 1861 i del Reichstag 1867 Teòric del cooperativisme, fundà 1865 el Deutsche Genossenschaftsbank Publicà Die arbeitenden Klassen und das Assoziationswesen in Deutschland ‘La classe treballadora i l’associacionisme a Alemanya 1858, Die Entwicklung des Genossenschaftswesens ‘El desenvolupament del cooperativisme 1870
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina