Resultats de la cerca

Era criada d’una fonda quan Constanci I Clor la prengué com a concubina d’ella tingué un fill, Constantí I el Gran, el qual, arribat al poder, conferí a la mare el títol d’Augusta Convertida al cristianisme 313, féu construir basíliques a Roma, Constantinoble i a Terra Santa La llegenda li atribueix el trobament de la creu de Crist La seva festa se celebra el 18 d'agost

Per això, la informació de vídeo a transmetre és dividida en dues parts luminància , o escala de grisos, i crominància , o contingut de color Aquesta última informació no és recollida per un receptor en blanc i negre ni aquest és afectat per ella Igualment, si un receptor de televisió en colors rep una transmissió en blanc i negre, és a dir, sense informació de crominància, donarà una imatge en blanc i negre

Morta aquesta, Agripina , la madrastra, la concedí en matrimoni a Neró 53, al qual assegurà d’aquesta manera un títol per a la successió El 62 Neró la repudià adduint que era estèril però, davant la simpatia del poble envers ella, l’acusà d’adulteri i, després de relegar-la a l’illa Pandatària, la feu occir Figura tràgica, inspirà diverses obres literàries entre altres, les d’Alfieri i del duc de Brunsvic

La dedicatòria pot ésser per ella mateixa gènere literari, derivat del costum dels antics escriptors d’homenatjar les persones que els protegien o de sollicitar-los favors En altres ocasions ha estat incorporada al text tot fent la lloança de l’homenatjat i àdhuc de la seva nissaga, com al segon cant de l' Orlando furioso d’Ariosto Són típiques les dedicatòries epistolars, com la de Cervantes al comte de Lemos que encapçala el Quixot

Així, en català, com en moltes altres llengües, l’oposició entre masculí i femení representada pels morfemes ell/ella, persistent en plural ells/elles, s’esvaeix a favor de l’arximorfema masculí quan representa grups de coses gramaticalment masculines i femenines barrejades de manera que si hom sent tots ells canten , pot entendre que es tracta d’un grup d’homes, nois, ocells només mascles, o bé d’un grup sexualment i gramaticalment heterogeni

Construïda el 1930 per Charles William Beebe amb la collaboració d’Otis Barton, consistia en un globus d’acer de 3 cm de gruix, 1,45 m de diàmetre i 2 250 kg de pes, amb tres finestres, i era sostinguda des d’un vaixell per un cable d’acer El 1934 Beebe descendí a 906 m prop de les illes Bermudes Incapaç de maniobrar per ella mateixa, la batisfera fou substituïda aviat pel batiscaf

Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc

Hi abunda l’ús del leitmotiv , però hi ha encara una forta influència de l’òpera italiana En l’obra, Lohengrin, cavaller del Greal, defensa Elsa, dama flamenca, en duel, i s’hi casa amb el pacte que ella no li preguntarà quina és la seva estirp Elsa desobeeix, i l’heroi desapareix, endut pel cigne que l’havia portat Fou la primera òpera de Wagner estrenada als Països Catalans Barcelona, 1883

Fill i successor del vescomte Bernat Ató III i de Ramgarda de Rasès El 1061 era ja casat amb Ermengarda, que des de la primeria del 1067 fou comtessa de Carcassona i de Rasès i era ja vescomtessa de Besiers i d’Agde Convingué amb ella la venda dels comtats de Carcassona i de Rasès al comte Ramon Berenguer I de Barcelona el 1068, però el mateix dia reberen aquests en feu

Professor a Bonn 1919-20 i 1947-51, succeí Spranger a Leipzig 1920-31 Interessat per les qüestions culturals i pedagògiques, elaborà una teoria de la personalitat que, pel damunt del racionalisme i de l’irracionalisme, analitza la persona en funció del conjunt d’accions i reaccions que s’estableixen entre ella i el món historicocultural en què viu Entre les seves nombroses obres cal citar Individuum und Gemeinschaft ‘Individu i comunitat’, 1919