Resultats de la cerca

El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I

Indica que el substituent preferit d’acord amb la regla de la seqüència d’un dels àtoms doblement enllaçats i el substituent preferit de l’altre àtom de carboni doblement enllaçat es troben en el mateix costat del pla que conté el doble enllaç, i és perpendicular al de la molècula És contraposat al prefix E -, que indica el contrari En la nomenclatura sistemàtica d’olefines, aquesta terminologia ha substituït l’ús dels prefixos cis - i trans -

La força dels àcids fenols depèn de la posició relativa de les dues funcions En el cas dels àcids hidroxibenzoics que són els àcids fenols més simples, l’isòmer orto àcid salicílic és molt més fort que l’àcid benzoic, l’isòmer meta lleugerament més fort i l’isòmer para lleugerament més feble Aquest comportament complex és explicat per l’acció combinada dels efectes inductiu i mesomèric, i per la formació d’un enllaç hidrogen en l’àcid salicílic

L’enllaç entre les unitats glucosa es fa en les cadenes lineals com en l'amilosa, però les ramificacions tenen lloc per enllaços glucosídics α entre l’hidroxil semiacetàlic i l’hidroxil de la funció alcohol primari en posició 6 Els enllaços 1-6 resisteixen a les amilases, la qual cosa fa que l’amilopectina doni dextrines quan hom la sotmet a llur acció i calguin amilo-1,6-glucosidases per a hidrolitzar-la totalment en glucosa

El títol passà als Montcada pel matrimoni de la tercera duquessa Luisa de Luna-Peralta y de Vega morta el 1619 amb Cèsar de Montcada i Pignatelli, príncep de Paternò I per l’enllaç 1685 de la duquessa Caterina de Montcada i Fajardo amb José-Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo, passà als Álvarez de Toledo, i posteriorment als Falcó, ducs de Fernán-Núñez Des del 1665 li és annexa la grandesa d’Espanya

El terme fou proposat per ILangmuir 1919, en oposició al d' electrovalència , ja aleshores emprat per a descriure la transferència d’electrons

Fa les funcions d’un repetidor selectiu rep trames de dades des d’una xarxa local LAN, o un segment de xarxa, que van adreçades a una altra LAN, o a un altre segment, i comprova si hi ha errors abans de retransmetre-les Si les trames no van adreçades a l’altra LAN, no les retransmet Actua al nivell d’enllaç nivell 2 del model OSI De vegades els catàlegs dels fabricants no distingeixen entre els ponts i els encaminadors encaminador

En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una

La seva molècula és formada per un macròlid anomenat oleandòlid, unit a dos sucres per un enllaç glicosídic, la desosamina i la l-oleandrosa Hom l’obté en forma de fosfat i com a triacetil És actiu contra bacteris grampositius, estafilococs, pneumococs i estreptococs, i també contra alguns bacteris gramnegatius i rickèttsies Hom l’empra com a additiu de pinsos per a aviram de carn a fi de millorar-ne el rendiment, però no és permesa per a les races d’ous

Hom els obté per hidròlisi dels halogenurs de trialquilsilil Són composts més àcids que els alcohols corresponents, i en general els silanols i llurs sals es comporten com els alcohols i els alcòxids Atesa la gran estabilitat de l’enllaç Si-O 105 kcal/mol, experimenten amb gran facilitat una deshidratació intermolecular per a formar siloxans La hidròlisi de di- i trihalogenosilans condueix a la formació de silandiols i silantriols, els quals es condensen amb gran facilitat originant les silicones