Resultats de la cerca

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat…

És considerat el primer torneig internacional de tennis de l’Estat espanyol La primera edició fou organitzada pel Barcelona Lawn Tennis Club, l’Sportverein, el Salut Sport Club, l’Sportsmen’s Club i el Polo Jockey Club La final es jugà a les pistes del Barcelona LTC i Ernest Witty se’n proclamà campió en derrotar Arthur Leask Posteriorment, el concurs fou organitzat per l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i més endavant per l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya Diferents clubs de la ciutat en foren coorganitzadors cedint les seves installacions, en especial el Reial Club de Tennis…

Constituïda l’abril del 1933, nasqué amb el nom de Federació Aeronàutica Catalana El primer president i màxim impulsor fou Josep Canudas Agrupà els aeroclubs del moment i intensificà les activitats de l’aviació catalana Desaparegué l’any 1936 en esclatar la Guerra Civil Fou refundada l’any 1982 per Joan Amigó, Manel Sánchez i Jaume Fortuny Entre el 1989 i el 1999 Francesc Roura en reactivà les diferents àrees Agrupa i coordina tots els esports aeris que es practiquen en l’àmbit català, i organitza anualment els campionats de Catalunya de les diferents especialitats Ha…

Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936 recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya En esclatar la guerra civil, anà al front d’Aragó amb la primera columna…

Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’…

Lluità a Messina durant la insurrecció del 1674 i, posteriorment, a Flandes En esclatar la guerra de Successió 1702 reconegué Felip V de Castella i collaborà en el triomf de la seva causa al regne de Nàpols El 1705 era a Barcelona com a capità d’una companyia de guàrdies napolitans, amb la qual féu costat al lloctinent Velasco, que intentava de controlar la ciutat Després de la capitulació filipista passà a Màlaga i cuità a posar-se novament al servei de Felip V, el qual acompanyà durant l’atac a Barcelona del 1706 El 1713 fou nomenat general en cap de les forces filipistes que…

Fill bastard de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà ~1456 els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i…

Especialista en dret mercantil, organitzà i presidí a Barcelona, el 1909, el Primer Congrés de Govern Municipal Afiliat a la Lliga, on representà l’ala més liberal i nacionalista, fou elegit successivament regidor de Barcelona 1909-14, diputat provincial 1914-18, senador per Girona 1916, president de la diputació de Barcelona 1918-24 i conseller de la Mancomunitat de Catalunya, càrrecs, aquests darrers, que hagué d’abandonar arran del cop d’estat de Primo de Rivera Proclamada la República, fou diputat per Girona al Parlament de Catalunya i, establert després del Sis d’Octubre el règim…

El 1919 obrí un establiment amb les seves creacions a Sant Sebastià, i més endavant també a Barcelona i a Madrid Confeccionà vestits per a l’aristocràcia i la família reial espanyola En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es traslladà a París, on establí el seu taller d’alta costura Obtingué un gran èxit entre celebritats i l’alta societat amb els seus vestits d’influència cubista i japonesa, i mantingué unes relacions difícils amb altres fabricants d’alta costura Retirat oficialment el 1968, després de la seva mort la firma Balenciaga continuà activa en els articles i…