Resultats de la cerca
Es mostren 518 resultats
Maria Castanyer i Figueres
Literatura catalana
Poeta.
Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959
objecte de Herbig-Haro
Astronomia
Petita nebulosa lluminosa que es troba sovint prop d’estels joves tipus T-Tauri.
Un objecte de Herbig-Haro s’origina quan el material expulsat a altes velocitats i en forma de jet per un estel jove topa amb una concentració de gasos interestellars i fa que aquesta brilli Al llarg dels anys un objecte de Herbig-Haro va canviant lleugerament de forma, mida i brillantor Els seus descobridors foren George Herbig i Guillermo Haro durant la dècada del 1940
David Fabricius
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià teologia i fou pastor luterà Collaborà amb Kepler, el qual féu servir per als seus estudis les observacions de Fabricius sobre el planeta Mart Propugnà l’ús del telescopi per a l’estudi i l’observació dels estels i dels planetes El 1596 descobrí el primer estel variable, anomenat Mira Ceti A partir del 1610 s’interessà per les taques solars, que estudià juntament amb el seu fill
Joan Maria Guasch i Miró
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Els seus inicis poètics estigueren fortament influïts pel tractament de la natura propi de la poesia de Joan Maragall El seu primer llibre, Joventut 1900, planteja una identificació dels sentiments humans amb la natura i obre unes línies poètiques que es mantindran al llarg de tota la seva obra Així, ja conté uns poemes sobre el Pirineu que tingueren continuïtat en el seu segon recull, Pirinenques 1910 Hi representa la muntanya amb els seus elements quotidians i els seus éssers llegendaris, per tal d’arribar a una idealització de la vida natural, a una imatge del paisatge com a…
ocultació
Astronomia
Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat.
Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi
l’Escut
Astronomia
Constel·lació austral, entre les de l’Àguila i Sagitari.
L’astre principal de la constellació, α Sct, és un estel gegant situat a una distància de 205 anys llum del sistema solar, i la seva magnitud visual és de 4,06 Aquesta constellació conté també un cúmul galàctic important, el cúmul M 11, situat a 5 700 anys llum de distància i que conté 200 estels, dins una regió del firmament que equival a una tercera part del diàmetre de la Lluna plena
la Quilla
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Popa, la Vela, el Centaure, el Camaleó, el Peix volant i el Cavallet del Pintor.
És anomenada també la Carena i antigament hom la considerava com una part de la constellació d’ Argo Conté 206 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha un de primera magnitud, tres de segona i tres de tercera L’astre principal, α Carinae, anomenat també Canop , és un estel supergegant de magnitud aparent -0,86, pertany al tipus espectral F0 i és situat a una distància de 365 anys llum
avarar
Engegar, enlairar (un estel, una grua, un avió, etc).
Mizar
Astronomia
Estel ζ de la constel·lació de l’Ossa Major.
És un sistema doble visual, les components del qual, de color blanc, són de magnitud 2,1 i 4,2, respectivament Una de les dues components és, a la vegada, un sistema binari espectroscòpic, és a dir, que Mizar és en realitat un sistema triple d’estels La seva distància al sistema solar és de 80 anys llum
Joan Bert Pedreny
Esport general
Fotografia
Fotògraf i redactor gràfic.
Conegut com a Juanito , era fill de Joan Bert i Vila, també fotògraf esportiu Fou redactor gràfic en cap al Mundo Deportivo 1944-74 i redactor gràfic dels serveis informatius de Televisió Espanyola a Barcelona 1968-76 Treballà també com a periodista gràfic a la Volta Ciclista a Catalunya 1945-60 i collaborà com a fotògraf en les publicacions Triunfo , Destino, España de Tánger, España Gráfica de Buenos Aires , Vida Deportiva, Tele-exprés i Tele-estel , entre d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina