Resultats de la cerca

Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV Mort el seu pare 1154/57, Guillem renuncià el títol…

A la dieta de Szekesfehervar 1526 fou elegit rei d’Hongria El seu adversari Ferran d’Àustria es proclamà rei un mes més tard, a Presburg, i Joan Szapolya es declarà vassall del soldà turc Solimà I, per obtenir-ne l’ajut El 1538, després d’una llarga lluita, ambdós reis signaren la pau de Nagyvarad, per la qual es partiren el reialme hongarès l’Hongria occidental restà per a Ferran, i l’oriental, per a Joan una clàusula establia que, a la mort d’aquest darrer, la seva part del territori també passaria als Àustria Szapolya, però, no la respectà i intentà d’assegurar la successió del seu fill…

Entre els seus membres es destaquen el pretor Gai Calpurni Pisó , que vencé els lusitans i els celtibers el 185 aC Gai Calpurni Pisó , cònsol el 67 aC, enemic de Cèsar Gneu Calpurni Pisó , cònsol 7 aC i procònsol a Àfrica Luci Calpurni Pisó Cesoní , cònsol 58 aC, governador de la Macedònia, que fou combatut per Ciceró In Pisonem i que intentà debades de reconciliar Pompeu i Cèsar el seu fill, Luci Calpurni Pisó , pontífex, governador de la Pamfília i de la Cilícia i praefectus urbi 12-32 dC Amic de Tiberi, protegí els artistes i els poetes Hom creu que Horaci li dedicà, a ell i els seus…

Combaté a França al costat de Lluís XI Fou un mecenes de la cultura i els artistes, protegí Bramante, que ell cridà a Milà, i introduí el conreu del blat als seus estats Morí assassinat, en tornar d’una expedició militar contra el duc de Borgonya, per tres partidaris d’un règim republicà El succeí el seu fill Joan Galeàs I sense haver aconseguit de l’emperador que erigís el seu ducat en regne

Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles

Procedent probablement d’Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca Jaume I l’armà cavaller 1220 i li concedí feus a l’illa Felanitx, entre altres, de la qual fou també governador 1233 Nomenat almirall 1230, prengué part en la conquesta de València El rei li donà el lloc de Rebollet 1240, on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia 1242 i Elx 1249 Assistí a les vistes d’Almirra entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella 1248 Es distingí també al setge de Múrcia 1266, i apareix molt sovint al costat del rei als actes de govern…

Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus vescomtal i bisbal Bisbe i vescomte…

Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460, i fou enviat…

Reunit a Bretanya el 1272 i novament el 1317, fou incorporat definitivament el 1420 pel duc Joan VI Incorporada la Bretanya a França, fou erigit en ducat de Penthièvre el 1569 i donat a Sebastià de Luxemburg El 1697 Lluís XIV el concedí al seu fill natural el comte de Tolosa, i per matrimoni passà als ducs d’Orleans

Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…