Resultats de la cerca
Es mostren 1653 resultats
passada
En les festes de poble, l’anada que fa pels carrers la cobla tocant marxes; cercavila.
col·loqui
Literatura
Obra de caràcter còmic i en vers declamada, en festes públiques del País Valencià, per col·loquier
.
Sant Ferriol

Façana principal del santuari de Sant Ferriol (Ceret)
© Jaume Ferrández
Santuari
Santuari del municipi de Ceret (Vallespir), al N del terme, prop del de Vivers.
S'alça a 301 m alt, en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l’alt Rosselló amb el Vallespir El sant que s’hi venera sant Ferriol és copatró de Ceret un important aplec hi té lloc el 18 de setembre, durant les festes de Ceret L’església actual és del segle XVII
Perge
Història
Antiga colònia dòrica a la regió de Pamfília, a l’Àsia Menor.
Ocupada per Alexandre el Gran 334, fou més tard capital de la província romana de la Pamfília secunda Hi predicaren Pau i Bernabé Institucions, festes i cultes locals són coneguts a través de les múltiples inscripcions trobades a les ruïnes prop de l’actual Murtana, al NE d’Antalya Turquia teatre, estadi, muralles fortificades amb terres quadrangulars i rodones
festa
Economia
Dret del treball
Dia no laborable assimilat al diumenge o al descans setmanal obligatori.
Les festes són motivades per la celebració de diades de caràcter oficial, ja siguin d’àmbit estatal o local Poden ésser recuperables o no recuperables , segons que el treballador hagi, respectivament, d’incrementar o no la seva jornada diària en dies successius per tal de compensar les hores deixades de treballar per motiu de la festa
precepte de l’Església
Dret canònic
Segons el catecisme, cadescuna de les cinc disposicions que constitueixen la base i la manifestació de la pràctica cristiana catòlica.
Són oir missa els diumenges i festes de guardar no menjar carn els dies prohibits abstinència i dejunar els dies assenyalats dejuni confessar-se almenys un cop l’any i combregar per Pasqua comunió pasqual subvenir a les necessitats de l’Església segons les lleis i els costums, i no celebrar solemnement noces en temps prohibits
Nèmesi
Mitologia
En la religió i en la mitologia gregues, personificació de la justícia distributiva, que puneix tot el que, excedint la justa mesura (ὕβρις), torba l’ordre de l’univers.
Venerada com a veritable dea, filla de l’Oceà, o de l’Èreb, i de la Nit i mare d’Helena i d’Erecteu, el centre del seu culte era Ramnunt, a l’Àtica, on hi havia la seva representació més famosa, obra d’Agoràcrit de Paros En honor d’ella a Atenes se celebraven les festes Nemèsies
Francesc Rei
Cristianisme
Literatura catalana
Escriptor.
Eclesiàstic, rector de Butsènit d’Urgell Publicà l’aplec de sermons Plàtiques sobre los evangelis de tots los diumenges i festes anyals Barcelona s d, però 1801, bastit a partir de la seva experiència com a predicador L’autor justifica la publicació de la seva obra per la manca, segons ell, de llibres espirituals en llengua catalana
,
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…
polca
Música
Dansa, apareguda a Bohèmia cap al 1830.
De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica s’emprava encara en festes i balls públics fins a mitjan s XX BSmetana i ADvořák la introduïren en la música culta Una variant de ritme ternari dins el compàs binari és la polca paraguaiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina