Resultats de la cerca
Es mostren 11912 resultats
Guillem de Tarragona
Història
Fill hereu del normand Robert Bordet o d’Aguiló i de la seva muller Agnès.
Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV Mort el seu pare 1154/57, Guillem renuncià el títol…
Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries
Història
Senyor de Torà i Rupit, fill del vescomte Ramon Folc (V) de Cardona, de qui heretà els territoris (1275).
Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles
Carròs
Història
Noble, fill d’un comte, segons que sembla, d’origen germànic, i fundador del llinatge valencià dels Carròs.
Procedent probablement d’Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca Jaume I l’armà cavaller 1220 i li concedí feus a l’illa Felanitx, entre altres, de la qual fou també governador 1233 Nomenat almirall 1230, prengué part en la conquesta de València El rei li donà el lloc de Rebollet 1240, on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia 1242 i Elx 1249 Assistí a les vistes d’Almirra entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella 1248 Es distingí també al setge de Múrcia 1266, i apareix molt sovint al costat del rei als actes de govern…
comtat de Penthièvre
Història
Territori feudal al nord de la Bretanya creat el 1034 per a Eudes I, fill segon del duc Jofre I de Bretanya.
Reunit a Bretanya el 1272 i novament el 1317, fou incorporat definitivament el 1420 pel duc Joan VI Incorporada la Bretanya a França, fou erigit en ducat de Penthièvre el 1569 i donat a Sebastià de Luxemburg El 1697 Lluís XIV el concedí al seu fill natural el comte de Tolosa, i per matrimoni passà als ducs d’Orleans
filioque
Cristianisme
Afegitó que l’Església llatina incorporà al símbol nicenoconstantinopolità per explicar la procedència de l’Esperit Sant del Pare i del Fill com d’un principi únic.
El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert amb una simple…
Artau I Miró de Pallars Sobirà
Història
Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81), fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat, mort sense fills.
Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II
comte de Barcelona
Història
Títol amb el qual, des de la mort (1941) del rei Alfons XIII d’Espanya, elegí d’ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg.
A la seva mort 1993, el títol fou heretat pel seu fill Joan Carles I d’Espanya , el qual utilitza oficialment el de rei d’Espanya En ser un títol unit a la figura del rei, l’any 2014, després de l’abdicació del rei Joan Carles I en el seu fill Felip VI , el títol de comte de Barcelona passà a aquest
Udalard II
Història
Vescomte de Barcelona (a 1041-~1077/80), fill del vescomte Bernat i d’Ermengarda.
Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus vescomtal i bisbal Bisbe i vescomte…
Lope Ximénez de Urrea y de Bardaixí
Història
Cavaller, fill de Pero Ximénez de Urrea i de la tercera muller, Maria de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460…
Ramon Roger II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1343-50), fill segon d’Hug I (un Mataplana) i de Sibil·la I.
A la mort del pare 1328, rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló 1343 i s’enfrontà repetidament a Jaume III, el qual, després…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina