Resultats de la cerca
Es mostren 1884 resultats
Oiartzun
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la vall homònima i delimitat al S per la comunitat autònoma de Navarra.
Al SE del terme, les activitats econòmiques principals deriven de l’explotació dels boscos i de les pastures ramaderia A la resta, hi predomina l’agricultura farratge i els jaciments de minerals mines d’Arditurri La indústria és molt diversificada alimentària, paperera, metallúrgica, de material elèctric, etc N'és remarcable l’església gòtica de Sant Esteve i l’ajuntament
Gian Cristoforo Romano
Escultura
Escultor i medallista italià.
Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement
el Llosar
Santuari
Santuari del municipi de Vilafranca del Maestrat (Ports), al nord-oest de la vila.
El santuari de la Mare de Déu del Llosar fou bastit al segle XVI acabat el 1577, sobre un ermitatge anterior, i fou modificat posteriorment, amb edificis annexos hostatgeria i casa dels ermitans conserva un notable retaule gòtic de Valentí Montoliu segle XV Hom hi venera una imatge de marbre, gòtica segons la llegenda, una marededeu trobada
Albi
Vista d’Albi i del riu Tarn
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital de l’Albigès i del departament francès del Tarn, vora el riu d’aquest nom.
Centre agrícola i comercial de l’Albigès, s’hi concentren indústries metallúrgiques i tèxtils Explotacions d’hulla, calç i ciment Entroncament de carreteres Antiga civitas romana, al s V fou seu d’un bisbat, i a l’època carolíngia, centre d’un comtat que, convertit en vescomtat, passà a formar part del de Tolosa al segle XI Esdevingué el focus principal de l’heretgia albigesa, del nom de la ciutat, que provocà la violenta croada de 1212-13 L’any 1249 fou incorporada a la corona de França El seu conjunt monumental inclou l’anomenat Pont Vell segle XI sobre el Tarn l’església de Sant Salvi…
Santa Eulàlia de Gironella
Art romànic
La documentació ens parla d’una primera església romànica de Gironella, església que possiblement fou substituïda al final del segle XIII o al començament del segle XIV per la nova obra gòtica, amb elements de pervivència romànica La primera menció al lloc és de l’any 905, concretament Gironella Gerundella és un dels topònims referenciats en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan La primera notícia concreta de l’església, encara que no de la seva advocació, és del final del segle X o del començament de l’XI l’església de Gironella Gironella és esmentada en…
Josep Gudiol i Ricart

Josep Gudiol i Ricard
© Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Arquitecte titulat a Barcelona el 1934 Nebot i deixeble de Josep Gudiol i Cunill S’inicià com a arqueòleg amb Pere Bosch i Gimpera Estudià història de l’art als EUA amb WS Cook i ChR Post i, a Nova York, organitzà la fototeca espanyola de la Frick Library 1931-32 En els primers anys feu gravat a l’aiguafort El 1936 publicà Els vidres catalans i el 1938 Història de la pintura gòtica a Catalunya Durant la Guerra Civil fou comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic Retornat als EUA 1939, hi exercí com a professor de la Universitat de Toledo Ohio i de l’…
Sant Cristòfol de València
Convent
Antic convent de monges augustinianes fundat a la ciutat de València (Horta), sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira.
L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians
la Cisa

Santuari de la Cisa
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa del terme de Premià de Dalt (Maresme), entre aquest poble i Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, al segle XIII hom té referències del santuari des del 1408 l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques només en restà la imatge gòtica El nou edifici fou acabat el 1759 Fins el 1936 posseí una gran quantitat d’exvots mariners
Marata
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), situat a l’esquerra de la riera de Corró.
L’església parroquial de Santa Coloma és romànica s XI El lloc és esmentat ja el 940 Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al s XIV al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936
Olite

Vista del castell d’ Olite
© Laura Martínez Ajona
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a la vall del riu Cidacos.
Fundada al segle VII pels visigots per tal de vigilar els vascons, Carles III el Noble la convertí en el seu lloc de residència preferit i inicià 1406 la construcció d’un gran castell-palau, de gust francès, que és encara avui el monument més important d’Olite Església romànica de San Pedro segle XIII i església gòtica de Santa María la Real
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina