Resultats de la cerca

Jugà a la categoria regional en l’equip España Ceutí 1929-30, i posteriorment a l’África Sport 1930-34 i al Real Murcia 1935-36 Acabada la guerra s’incorporà novament al conjunt murcià i a l’estiu del 1940 fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1940-48 Guanyà la Copa 1942, la Lliga 1944-45, 1948 i la Copa d’Or 1945 Jugà de davanter i extrem esquerra Acabà la seva etapa blaugrana havent jugat 196 partits i marcat 88 gols Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1948-50 Fou internacional

Jugava d’extrem esquerre i de migcampista Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1944-48, encara que la temporada 1945-46 fou cedit al Club de Futbol Badalona Com a barcelonista disputà 31 partits, marcà 15 gols i guanyà dues Lligues 1945, 1948 Després jugà al Centre d’Esports Sabadell 1948-49, el Reus Deportiu 1949-51, el Gimnàstic de Tarragona 1951-53 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1953-57 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, la UE Sant Andreu en dues etapes 1957-59, 1961-65

Entrenà al Club Gimnàstic Mataró, al CAR de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant Adrià de Besòs Guanyà la Copa d’Espanya 2005 i el Memorial Joaquim Blume 2005, 2006 Després d’una breu retirada 2007-09, tornà a l’elit i aconseguí una segona posició en l’exercici de paralleles del Campionat d’Espanya 2011 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Mediterranis 2005, diferents Campionats del Món i d’Europa, i Copes del Món També formà part de la selecció catalana

Format a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, també fou atleta del Club Atlètic Masnou, el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Larios i el Futbol Club Barcelona Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya 1993, 1997, 1998, 1999 i dues de Catalunya 1999, 2000 També fou campió català de llançament de pes en pista coberta 1999 i nou cops campió català de llançament de disc d’hivern Entre el 1995 i el 1999 millorà cinc cops el rècord català de llançament de disc Participà en els Jocs Mediterranis 1997

Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, formà part del laboratori d’investigació social i educativa d’aquest centre, fou professora de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de Vic UVic i secretària general de l’Associació Espanyola d’Investigació Social Aplicada a l’Esport AEISAD Des del 2005 l’UVic organitza anualment el festival gimnàstic Memorial Mireia Tapiador També duu el seu nom el premi Dona i Esport, creat el 2007, amb la finalitat de reconèixer la trajectòria d’una dona esportista o promotora de l’esport

Competí a les files del Club Gimnàstic de Tarragona Fou dues vegades campió d’Espanya de salt d’alçada 1927, 1929 i, en l’àmbit català, cinc vegades campió de salt d’alçada 1925, 1926, 1927, 1930, 1931 i tres vegades campió de triple salt 1925, 1926, 1927 Dugué el rècord català d’alçada d’1,70 m 1924 a 1,76 m 1927 i el de triple salt, de 12,80 m a 13,15 m ambdós el 1925 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola

Formada al Club Gimnasia Deportiva Barcelona, fou subcampiona de Catalunya i d’Espanya juvenil 1976 Posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i fou campiona de Catalunya d’individual i per equips 1978 El 1979 ingressà al Gimnàs Guillamet i el 1980, al Reial Club Deportiu Espanyol Fou subcampiona de Catalunya 1980 Amb la selecció catalana disputà competicions internacionals com el torneig de Stuttgart, el Grand Prix Internacional de Valença i el Concurs Internacional de Ljubljana Fou segona al Torneig Internacional de Manresa 1978 També formà part de la selecció estatal i participà…

Extrem dret, fou titular del FC Barcelona la temporada 1939-40 Procedent del Barcelona amateur accedí al primer equip la campanya 1937-38, que guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana La temporada 1940-41 jugà amb l’equip reserva del Barça, amb alguna presència al primer equip, amb el qual, des del 1937, disputà 44 partits i marcà 10 gols Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-42, el Lleida 1942-43, el Vilanova 1943-45, el Santboià 1945-46, el Sant Celoni 1946-47, el Palamós 1947-48, el Campdevànol 1948-49 i l'Olímpic 1949-50

Ingressà al futbol català la temporada 1973-74 en fitxar pel Sant Andreu Fou jugador quadribarrat fins a l’edició 1975-76 Disputà 30 partits de Lliga, a segona A Tot seguit jugà sis temporades al RCD Espanyol 1976-82, amb el qual s’arrenglerà en 70 partits de Lliga i marcà 3 gols Jugava de mig i de lateral dret, i posteriorment amb el Girona i l’Hospitalet Com a entrenador fou segon de Víctor Muñoz en diversos equips de primera divisió i ha dirigit, entre d’altres, el Gimnàstic de Tarragona, el Figueres i l’Espanyol B

S’inicià a la Peña Cultural Barcelonesa i fou un dels primers gimnastes de l’Estat a realitzar molins al cavall amb arcs, aparell del qual era un especialista Competí en l’àmbit català i estatal i participà en un torneig Catalunya-Carcassona A partir del 1948 exercí d’entrenador, tant de gimnàstica artística com ornamental Entrenà els campions d’Espanya Jordi Elies, Enric Montserrat i els germans Vallvé al Centre Gimnàstic Barcelonès 1948-58 i al Gimnàs Garcia Alsina 1958-60 Posteriorment passà al Gimnàs Hèrcules i al Gimnàs Guinardó Rebé la medalla Forjadors de la Història…