Resultats de la cerca

D’origen humil, començà a treballar a dotze anys, i a quinze s’implicà en la lluita política contra la dictadura del xa, fet que el portà a ser empresonat i torturat Posteriorment, combaté el fonamentalisme islàmic i derivà el seu activisme cap a la literatura i el cinema, que veié com uns mitjans que, a més del vessant artístic, servien per a modificar les consciències Formà part de l’anomenada Nova Ona del cinema iranià —amb directors com Abbas Kiarostami, Jafar Panahi Majid Majidi i Bahman Ghobadi—, ha escrit guions i obres de teatre, i el 1996 fundà l’escola de cinema Makhmalbaf Film…

L’any 1992, amb divuit anys, es traslladà a Los Angeles per estudiar cinematografia al Columbia College, on es formà com a tècnic en edició i muntatge S’inicià professionalment en el cinema publicitari i en videoclips, amb els quals obtingué renom L’any 2004 fou contractat per la productora Warner Bros i rodà el seu primer film,  House of Wax 2005, film de terror que obtingué un notable èxit El seu segon llargmetratge,  Goal II Living the Dream 2007, girava entorn del món del futbol, però en la seva producció següent, Orphan 2009, retornà al gènere de terror Amb el thriller…

Estudià fins a cinquè curs d’Arquitectura a l’ETSAB, però es graduà en Dansa Contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona El 1987 fundà la companyia de dansa Nats Nus , de la qual és director i coreògraf i amb la qual ha creat nombrosos espectacles representats en festivals de dansa i teatre de més de vint països dels cinc continents També ha coreografiat per a altres companyies de dansa europees i en obres teatrals i musicals de Barcelona És coreògraf associat del Dance House Millenium Center Cardiff, soci fundador del Centre de Creació La Caldera i ha estat president de…

D’origen angloindi el seu nom de naixement és Krishna Bhanji, debutà en el teatre el 1966, i l’any següent ingressà a la Royal Shakespeare Company, en la qual actuà durant els quinze anys següents al mateix temps, actuà en nombroses sèries de televisió El 1982 debutà en el cinema com a protagonista de Gandhi , de Richard Attenborough, que li valgué un Oscar al millor actor Posteriorment, sense abandonat una carrera teatral de gran prestigi, interpretà una gran varietat de personatges en films dirigits, entre d’altres, per B Levinson Bugsy , 1991, S Spielberg Schindler's List , 1993, R…

Es traslladà als EUA com a ballarina del Joffrey Ballet i un cop a Los Angeles féu estudis d’interpretació Tingué el seu primer paper protagonista en cinema a Two Days in the Valley , de J Herzfeld 1996, i l’any següent actuà al costat d’Al Pacino i Keanu Reeves a The Devils’ Advocate , de T Hackford, Celebrity 1998, de WAllen The Cider House Rules 1999, de LHallström The Leggend of Bagger Vance 2000, de RRedford The Curse of the Jade Scorpion 2001, de WAllen, The Italian Job 2003, de FGary Gray, Monster , de Patty Jenkins, per la qual rebé el 2004 l’Oscar a la millor actriu Head…

Dirigida per Isabel Martí, publica novella, assaig, humor, cròniques, reportatges, memòries, etc Els primers anys publicà la collecció d’antologies “100 pàgines triades per mi”, de clàssics catalans actuals Miquel Martí i Pol, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, JV Foix Des dels inicis, Josep Maria Espinàs hi publica regularment la seva obra, de la qual destaca la sèrie de Viatges a peu i, per la seva gran projecció, El teu nom és Olga 1986 Sobresurt també Albert Sánchez i Piñol  que, amb La pell freda 2002, es convertí en un dels autors en català més…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…

Estudià a Manchester i el 1960 obtingué el premi del Kathleen Ferrier Memorial, que li permeté debutar al Festival de Glyndebourne com a segon noi en una producció de La flauta màgica Posteriorment, hi interpretà papers protagonistes d’òperes de WA Mozart i R Strauss Després de treballar al Sadler’s Wells, el 1963 realitzà una gira per Austràlia i el 1967 cantà al Covent Garden de Londres, on actuà en successives temporades Entre el 1967 i el 1974 cantà a la Scottish Opera, i alhora alternà les seves aparicions en diversos festivals europeus, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1939 debutà amb l’opereta Servus servus , de R Stolz, a la Volksoper de la mateixa ciutat El 1939 es presentà amb un gran èxit a Zuric, on interpretà el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro , i el 1941 entrà a formar part de l’Òpera de Baviera, a Munic El 1946 actuà a l’Òpera de Viena, amb la companyia de la qual cantà regularment fins el 1973 Fou precisament amb aquesta companyia que actuà el 1947 al Covent Garden de Londres, i tres anys més tard, a la Metropolitan Opera House de Nova York, on reaparegué freqüentment…

Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de…