Resultats de la cerca
Es mostren 428 resultats
Elisabeth Grümmer
Música
Soprano alemanya.
Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de…
Nanny Larsén-Todsen
Música
Soprano sueca.
Estudià cant a Estocolm, Berlín i Milà, i debutà el 1906 a la Reial Òpera d’Estocolm, on romangué fins el 1923 Després d’haver interpretat diversos papers d’òperes del repertori italià i alemany, s’especialitzà en R Wagner La temporada 1923-24 feu el paper d’Isolda al Teatro alla Scala de Milà sota la direcció d’A Toscanini, i entre el 1925 i el 1927, el de Brunilde El capvespre dels déus a la Metropolitan Opera House de Nova York En aquest mateix teatre també actuà en òperes de L van Beethoven, F Halévy i A Ponchielli En 1927-30 cantà al Covent Garden de Londres i entre el…
René Kollo
Música
Tenor alemany.
Estudià a Berlín amb E Varena, i debutà el 1965 a Brunswick amb Oedipus Rex , d’I Stravinsky Entre el 1967 i el 1971 fou membre actiu de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf El 1967 debutà a Bayreuth i inicià la seva especialització en el repertori wagnerià, si bé amb algunes incursions en les òperes de WA Mozart de qui interpretà La flauta màgica i La clemenza di Tito al Festival de Salzburg el 1974 i G Puccini Madama Butterfly Ha cantat als teatres de Munic, Hamburg, Viena i Milà El 1976 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Covent Garden de Londres, i fou…
Marilyn Horne
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Estudià música a la Universitat del Sud de Califòrnia i amplià la seva formació amb la soprano alemanya Lotte Lehmann El 1954 debutà a Los Angeles amb La núvia venuda , de B Smetana, i doblà l’actriu Dorothy Dandridge en el film musical Carmen Jones , d’Otto Preminger El 1960 es presentà amb gran èxit a San Francisco i quatre anys després ho feu al Covent Garden Especialitzada en els papers de mezzosoprano de coloratura , destacà en òperes de G F Händel, ChW Gluck i, sobretot, de G Rossini i V Bellini Cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1970 i, posteriorment, als…
François Loup
Música
Baix suís.
Estudià música a Friburg i debutà al Grand Théâtre de Ginebra, on protagonitzà diverses produccions operístiques entre el 1964 i el 1966 Simultàniament, exercí de director coral de diverses formacions d’aficionats El 1967 fou contractat per M Corboz per a formar part del Conjunt Instrumental de Lausana Especialitzat en repertori barroc, ha destacat sobretot en oratoris i cantates, però també ha estat un important intèrpret dels papers de baix còmic d’autors com WA Mozart, G Rossini i G Donizetti Ha participat en nombrosos festivals i ha estrenat diverses obres vocals de compositors del segle…
Thomas Hampson
Música
Baríton nord-americà.
Estudià a Los Angeles i Santa Barbara Entre el 1981 i el 1984 cantà a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf A partir del 1985, especialment amb el seu debut a Ais de Provença interpretant el comte d’Almaviva de Les noces de Fígaro , començà una brillant carrera professional que l’ha dut a ser un dels millors barítons lírics de la seva generació Entre el 1985 i el 1989 destacà a l’Opernhaus de Zuric, el 1986 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb Les noces de Fígaro i després hi cantà amb èxit Così fan tutte , que el 1988 també representà a Salzburg Ha actuat,…
Max Rudolf
Música
Director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Es formà musicalment al Conservatori de Frankfurt i, un cop acabats els estudis, començà a dirigir a les òperes de Friburg i Darmstadt, fins que el 1929 marxà a Praga, on treballà durant sis anys amb George Szell El 1935 fugí de la capital txeca davant la invasió alemanya i es traslladà a Suècia Cinc anys més tard s’establí als Estats Units, on, per mediació de Georges Szell, començà a dirigir a la Metropolitan Opera House de Nova York, institució de la qual fou conseller artístic entre el 1950 i el 1958 Sense trencar mai els seus lligams amb el Metropolitan, també actuà amb l’…
Roland Emmerich

Roland Emmerich
© Berlinale
Cinematografia
Director cinematogràfic alemany.
Estudià a l’Escola de Cinematografia de Munic i el seu film de graduació, Das Arche Noah Prinzip ‘El principi de l’Arca de Noè’ aconseguí un gran èxit i fou seleccionat al Festival de Berlín del 1985 Aquest mateix any fundà la productora Centropolis i posteriorment rodà, sempre en anglès, Joey 1985, Hollywood-Monster 1987 i Moon 44 1990 Amb Universal Soldier 1992 debutà a Hollywood, i posteriorment dirigí Stargate 1994, Independence Day 1996, premiat com a millor director per l’Acadèmia Cinematogràfica de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror dels EUA i un dels grans èxits de la…
La Campana
Editorial
Editorial creada el 1985, a Barcelona, per Josep Maria Espinàs i Isabel Martí.
Dirigida per Isabel Martí, publica novella, assaig, humor, cròniques, reportatges, memòries, etc Els primers anys publicà la collecció d’antologies “100 pàgines triades per mi”, de clàssics catalans actuals Miquel Martí i Pol, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, JV Foix Des dels inicis, Josep Maria Espinàs hi publica regularment la seva obra, de la qual destaca la sèrie de Viatges a peu i, per la seva gran projecció, El teu nom és Olga 1986 Sobresurt també Albert Sánchez i Piñol que, amb La pell freda 2002, es convertí en un dels autors en català més…
Atom Egoyan
Cinematografia
Director cinematogràfic canadenc d’origen armeni.
Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina