Resultats de la cerca

Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986

Fundà el Festival Mundial de Teatre de Nancy 1963-83, un dels més destacats a Europa en el terreny de la investigació i l’experimentació teatral Dirigí, amb Vitez, el nou Théâtre National de Chaillot parisenc Fou ministre de cultura del govern socialista de Mitterrand, i entre el 1981 i el 1993 impulsà la descentralització teatral, la creació de centres dramàtics nacionals i la renovació de la Comédie Française

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1886 Vinculat al moviment de la Renaixença, fou un assidu conferenciant de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques El 1892 s’establí a Tossa, on exercí Alhora, impulsà i dirigí excavacions arqueològiques, que permeteren de descobrir restes de la colònia romana Fundà 1915 el museu de Tossa i, més tard, el de Sant Feliu de Guíxols El 1927 publicà Una excursió a Tossa

Independentista i socialista revolucionari, es relacionà amb Herri Batasuna i amb els nacionalistes gallecs d’esquerra Publicà la revista Lluita i impulsà, entre d’altres organitzacions, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Grups de Defensa de la Llengua i Dones Independentistes, etc Objecte de persecució policíaca per la seva presumpta vinculació a Terra Lliure , el 1985 s’integrà al Moviment de Defensa de la Terra

Des del 1899 fou director de la companyia marítima Hamburg-Amerika Linie HAPAG, que convertí en una de les empreses marítimes més potents del món Impulsà la formació de la marina del nou imperi alemany, fou conseller de Guillem II i intentà per via diplomàtica d’aconseguir l’entesa naval angloalemanya No resistí el fracàs de la seva obra i se suïcidà en acabar la Primera Guerra Mundial

Fundat el 1988, fou un dels dotze primers clubs registrats a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Des de la fundació n’és presidenta Francesca Clua Caubet Impulsà la Lliga femenina de Lleida, activa fins el 2007, que guanyà en diverses ocasions Tingué un paper destacat en la formació de jugadors Destaquen les jugadores de bitlles Teresa Torres i Francesca Clua Des del 2009 practica al poliesportiu de Linyola

Impulsà la gimnàstica rítmica en l’àmbit estatal i internacional, fou entrenadora de rítmica del Club Esportiu INEF de Barcelona i de la selecció catalana Fou jutgessa de gimnàstica rítmica en nombroses competicions internacionals, entre les quals els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de Pequín 2008 Rebé la distinció de la federació catalana 1979 i espanyola 1986 de gimnàstica, així com el Premio Nacional d’educació física

Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya , des d’on impulsà el wagnerisme i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries 1903 Altres narracions seves foren recollides a Lectura Popular

Dissolta la primera Duma i nomenat president del consell de ministres 1906 per Nicolau II, tingué una actuació política autoritària reprimí l’oposició, dissolgué la segona Duma 1907 i, mitjançant una nova llei electoral, aconseguí una Duma amb majoria conservadora Dugué a terme una reforma agrària 1911, accelerà la política de russificació de Finlàndia, impulsà la colonització de Sibèria i fundà nombroses escoles Fou assassinat per Dimitri Borgov, un doble agent

Fou una de les principals figures panslavistes i, per aquesta raó, impulsà les revoltes dels serbis i dels búlgars contra els turcs otomans, revoltes que foren infructuoses Després d’haver estat diplomàtic sota el regnat d’Alexandre II, fou nomenat ministre de l’interior per Alexandre III, i aquest període es caracteritzà per la duresa de les seves mesures repressives i per les seves tendències marcadament favorables a l’absolutisme