Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
gaiata
Folklore
Cadafal mòbil sobre el qual hi ha un muntatge de làmpades, de decoracions o de figures, amb profusa il·luminació interior i exterior.
Forma part de la processó que hom celebra el primer dia de les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana i que després hom installa en diverses places o en diversos carrers Les gaiates són una derivació artificiosa de les gaiates llargues amb un fanal penjat que, segons la tradició, duien els primers habitants de Castelló en traslladar-se de la muntanya al pla Actualment són complicades installacions elèctriques
Museu d’Areny i Plandolit
Museu
Casa museu situada a Ordino (Principat d’Andorra), que els anys seixanta adquirí el Consell General de les Valls d’Andorra.
Fou oberta al públic l’any 1985 com a museu nacional andorrà Es tracta d’una casa històrica, que data del 1633 i conserva les diferents estances i el mobiliari original, i testimonia els costums i les formes de vida d’una família benestant de les valls altes pirinenques En una de les dependències auxiliars de la casa hom installà un petit centre d’interpretació de l’antiga indústria del ferro
Josep Ribera i Font
Pintura
Pintor.
Fill d’un organista A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’installà a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils Conreà sobretot l’aquarella de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de Sde Albi Exposà sovint a Bilbao
Roberto Ramaugé
Pintura
Pintor.
Deixeble, a París, d’Hermen Anglada i Camarasa, participà als Salons de París S'installà a Mallorca durant la Primera Guerra Mundial i adquirí la fortalesa d’Albercutx Pollença, que li fou expropiada des de la guerra civil de 1936-39 per l’exèrcit, on reuní una collecció de quadres Hom el coneixia a París com el pintor dels núvols, i a Mallorca pintà paisatges i costums de l’illa
Jean Fautrier
Pintura
Pintor francès.
Acabada la Primera Guerra Mundial, s’installà a París, on feu una pintura expressionista que esdevingué cada vegada més fosca Obtingué una gran acceptació amb l’exposició de la sèrie Les Otages a la galeria Drouin de París 1945 i amb la de Signifiants de l’Informel, de Michel Tapié, al Studi Facchetti 1951 Amb Dubuffet, és l’iniciador de la pintura matèrica i l’antecedent del corrent informalista
Escola d’Aviació Progreso
Esports aeris
Escola d’aviació amb seu a l’antic aeròdrom de la Volateria del Prat de Llobregat.
Inaugurada el 1932, s’installà al denominat Aeròdrom del Prat, on també convivien l’Aviació Militar, l’Aeroclub Popular i l’Aeroclub de Barcelona Els socis dels dos últims clubs arribaren a un acord de collaboració amb l’escola per a participar en diverses activitats d’aviació, que foren especialment vols gratuïts als socis i beques de pilot Posteriorment seguí collaborant amb el nou Aeroclub Popular de Barcelona Desaparegué el 1936
Santiago Mostajo Gutiérrez
Ciclisme
Ciclista.
Fill del campió d’Espanya de ciclocròs 1941 Santiago Mostajo, competí durant la dècada de 1950 amb l’equip Faema-Guerra i guanyà el Trofeu Borràs 1953 i una etapa de la Volta a Catalunya 1957 Collaborà amb el seu pare en la gestió del velòdrom Mostajo al Camp del Guinardó de Barcelona, on s’installà una escola de ciclisme El 1978 es proclamà subcampió del món de veterans
Paris-Soir
Periodisme
Diari francès de tarda, fundat a París el 1923.
Des del 1930 Jean Prouvost el convertí en el primer diari parisenc, gràcies al sensacionalisme i a l’ús de la fotografia Dels 60 000 exemplars de l’inici atenyé els dos milions el 1938 Després de l’ocupació nazi, s’installà a Lió 1940 i la censura de Vichy el suprimí el 1943 Mentrestant, a París, els alemanys controlaven un fals Paris-Soir collaboracionista, desaparegut el 1944
Sigebert III d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia (639-656).
Fill de Dagobert I , per satisfer els austrasians s’installà a Metz 634 i, tot i succeir el seu pare en el regne d’Austràsia, deixà l’exercici del poder al majordom de palau, Grimoald, del qual adoptà el fill Khildebert Més tard tingué un fill propi, Dagobert II , el qual designà com a successor, malgrat l’oposició de Grimoald Fundà els monestirs de Stavelot i de Malmédy i fou canonitzat
Baldomero Sanmartín Arnal
Història
Republicà.
Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina