Resultats de la cerca

El 1890 emigrà a l’Argentina Hi obrí a un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als “Cigarrillos París” Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s’establí a la seva ciutat natal Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l’eixample d’Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l’Eixample Malagrida, obra de l’arquitecte Joan…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Tel-Aviv i Jerusalem i continuà la seva formació a Florència i a París Les seves obres de caràcter escultòric sobresurten per la capacitat d’integració en l’emplaçament, i sovint esdevenen art natura land art,  obres de caràcter monumental i que funcionen com a llocs de memòria És autor d’intervencions permanents com Plaça Blanca 1977-88, a Tel-Aviv el Camí dels Drets Humans 1989-93, a Nuremberg  Passatges Homenatge a Walter Benjamín 1990-94, a Portbou Plaça de poble 1994-95, a la riba del llac de Zuric, Suïssa  Plaça de la Tolerància Homenatge a Yitzhak…

Bloc de pedra conservat a la paret de l’hort d’una casa, abans d’entrar a Sant Llorenç de Morunys, venint de Berga L Prat Arribant a Sant Llorenç de Morunys per la carretera de Berga, uns 100 m abans de trobar la capella gòtica de la Mare de Déu de la Pietat, hi ha una darrera casa a mà dreta i al peu de la carretera, dita cal Ros Al jardí d’aquesta casa hi ha una paret de contenció de terres, feta de pedra portada de diversos llocs Una de les pedres d’aquesta paret té per a nosaltres un interès especial, car mostra esculpida una figura d’home dret i emmarcat enmig d’un semicilindre buidat a…

Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de Sabadell ,…

Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid Fou catedràtic de mineralogia i botànica 1914, i més tard de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà 1911 i diversos treballs sobre muscínies de Castelló

Pensador, de formació clàssica, es destacà com a autor de Religio medici 1642 —obra en la qual combina l’erudició i el pensament religiós i filosòfic—, Hydriotaphia, or Urne Buriall ‘Hidriotàfia o l’enterrament en urnes’, 1658 i The Garden of Cyrus ‘El jardí de Ciros’, 1658, etc

Estudià a Bucarest i, després d’una vida molt intensa, ingressà en un monestir Continuador de l’esperit de Bizanci, les seves obres Kathréptēs gynaikōn ‘Espill de les dones’ i Kēpos Kharitōn ‘Jardí de les Gràcies’ constitueixen una mescla de notes autobiogràfiques i d’exemples històrics i mítics

Són designades amb aquest nom la mongetera de confit Psphaericus , la mongetera de jardí Plunatus ssp macrocarpus , la mongetera de la reina o de pasta reial Phoematocarpus , la mongetera del grapat Poblongus , la mongetera de Lima Plimensis , la mongetera montmelona Pcompressus , la mongetera catalana Ptimidus i la mongetera vermella Pcoccineus

Quart marquès de Ciutadilla Era net de Josep de Meca-Caçador i de Cartellà i fill de Ramon de Meca-Caçador i de Cardona, nobles austriacistes Feu dessecar l’estany de Bellcaire En morir, cedí terrenys seus a la ciutat de Barcelona, per a la creació d’un jardí botànic

Influïda per Pestalozzi i per Samuel Wilderspin, l’obra dels quals conegué personalment, el 1828 fundà els primers jardins d’infants a Hongria amb el nom d' Angyalkert ‘Jardí dels àngels’ Féu donació de tota la seva fortuna per a la creació d’escoles i per a d’altres institucions educatives