Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Els estudis pteridològics
No existeix realment una tradició pteridològica independent de l’estudi d’altres grups de plantes vasculars als Països Catalans En efecte, l’estudi de les falgueres, amb alguna excepció aïllada, que comentarem, ha estat quasi sempre supeditat als treballs de recerca de les plantes amb flor El seu estudi ha anat progressant, doncs, al ritme imposat per la confecció dels catàlegs florístics locals i territorials, en primer lloc, i en el tractament taxonòmic que del grup s’ha fet en les successives flores, d’àmbit geogràfic més o menys extens La pteridologia a Catalunya i a Andorra Les obres de…
aracnoide
Micologia
Dit dels falsos teixits constituïts per hifes entrecreuades laxament, com els que formen la medul·la de molts líquens o la carn d’alguns bolets de soca.
conidiangi
Micologia
Petit conceptacle esporífer propi de diversos líquens, obert per un porus estret, productor de picnoconidis i probablement assimilable a un picnidi
, com el de molts ascomicets.
cefalodi
Micologia
En algunes espècies de líquens amb clorofícies com a algues simbiòtiques, formació superficial i en forma de pústula ( cefalodi ectòtrof
) o inclosa en el tal·lus ( cefalodi endòtrof
).
És format pel fong del liquen i per una cianofícia estranya És, fins a un cert punt, un liquen independent del liquen que el presenta
tornassol
Química
Pólvores blaves, solubles en aigua, que hom obté per tractament amb amocíac de diversos líquens de la família de les roccel·làcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació.
El tornassol té la propietat d’adquirir una coloració vermella en pH àcid, fet pel qual és emprat com a indicador àcid-base amb un interval de viratge que va de pH 4,5 a 8,3 Hom sol emprar-lo tant en solució aquosa tintura de tornassol com impregnant un paper reactiu paper de tornassol
usneàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus fruticulós i ramificat, normalment d’estructura radiada, i d’apotecis quasi pedicel·lats, amb un marge tal·lí net.
lecidea
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les lecideàcies, que formen crostes sobre escorces i, principalment, sobre roques silícies, amb apotecis carbonosos, plans o hemisfèrics, sense marge tal·lí.
Reietó
El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’arbres i…
quitina
Bioquímica
Polímer lineal de la n-acetilglucosamina, que és el principal constituent de les parets cel·lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l’exoesquelet dels insectes i crustacis.
Bé que en estat pur és mecànicament i químicament molt resistent, flexible i impermeable, sovint s’impregna de pròtids o de sals calcàries que li confereixen la rigidesa característica i li minven la impermeabilitat És un compost força inalterable, àdhuc sotmès a condicions que no es donen en la natura
lecanora
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les lecanoràcies, que formen crostes sobre roques i sobre escorces, amb apotecis de disc pla, bru o negre, i de marge tal·lí.