Resultats de la cerca

Fou el tercer fill d’ Armand-Louis Couperin i Elisabeth-Antoinette Blanchet, dels quals obtingué tota la seva formació musical Seguint la tradició familiar, fou organista a diversos centres parisencs, com ara la Sainte Chapelle i les esglésies de Saint-Gervais, Saint Jean i Sainte Marguerite També substituí el seu pare a Notre-Dame El 1792 esposà la cantant Hélène-Narcisse Frey, deixebla seva Arran de la reobertura de l’òpera el 1793, interpretà aires patriòtics amb un petit orgue, i després de la revolució compartí, des del 1810, les funcions d’organista de l’església de Saint Merry amb el…

S’inicià en el triatló l’any 2000 amb el Club Natació Sabadell Aconseguí diversos podis en l’àmbit estatal, entre els quals destaca el tercer lloc en el campionat de llarga distància 2010, i representà la selecció catalana diverses vegades i l’espanyola en tres ocasions Es dedica també a l’entrenament El 2007 participà en el Campionat del Món de llarga distància i el 2011 el guanyà

Fou davanter de pala curta i de pala llarga del Club Natació Barcelona 1947-49 i del Club Deportivo Piscinas 1949 Assolí el Campionat de Catalunya de pala curta 1951-58, 1962-63, 1966, 1970 i el de pala llarga 1957-66 amb Jordi Vidal, amb qui també es proclamà subcampió d’Espanya de pala 1954, 1955 i semifinalista en nou ocasions A partir del 1975 es dedicà a entrenar el seu fill Pere

Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits

Per damunt de la guixenca serra Llarga, els secans guanyen diversitat i ofereixen un aspecte menys monòton que a la plana cerealista d’Albesa-Algerri Jaume Orta Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera 22, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquesta àrea constitueix una excellent mostra de la transició entre els Prepirineus més meridionals i la conca de l’Ebre Dues unitats paisatgístiques ben contrastades es reparteixen en l’espai al nord, les planes i turons que s’estenen al voltant del llogaret de la Figuera, on coexisteix una agricultura tradicional…

Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària

Membre del Club Esportiu Go-Xtrem, ha estat quatre vegades campiona de Catalunya de relleus 2005-08, i un cop de mitjana distància 2009 i llarga distància 2009 En l’àmbit estatal, es proclamà campiona d’Espanya de relleus 2010, 2013, de mitjana i llarga distància 2013 Assolí les medalles de bronze de mitjana distància i relleus als Campionats del Món universitaris 2012 El 2010 debutà al Campionat del Món absolut, competició que disputà per quarta vegada el 2013 Des del 2006 forma part de la selecció catalana

Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per això és anomenada piragua de balancí