Resultats de la cerca

Aquesta quinta és la que correspon al sol♯-mi♭ en realitat una 6a dis, interval enharmònic de la 5a J, i resulta 42 cents més llarga que les altres, o 36,5 cents més llarga que la 5a És una desviació superior a un terç de semitò del temprament regular

S’inicià en el triatló l’any 2000 amb el Club Natació Sabadell Aconseguí diversos podis en l’àmbit estatal, entre els quals destaca el tercer lloc en el campionat de llarga distància 2010, i representà la selecció catalana diverses vegades i l’espanyola en tres ocasions Es dedica també a l’entrenament El 2007 participà en el Campionat del Món de llarga distància i el 2011 el guanyà

Fou davanter de pala curta i de pala llarga del Club Natació Barcelona 1947-49 i del Club Deportivo Piscinas 1949 Assolí el Campionat de Catalunya de pala curta 1951-58, 1962-63, 1966, 1970 i el de pala llarga 1957-66 amb Jordi Vidal, amb qui també es proclamà subcampió d’Espanya de pala 1954, 1955 i semifinalista en nou ocasions A partir del 1975 es dedicà a entrenar el seu fill Pere

Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits

Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per això és anomenada piragua de balancí

Per damunt de la guixenca serra Llarga, els secans guanyen diversitat i ofereixen un aspecte menys monòton que a la plana cerealista d’Albesa-Algerri Jaume Orta Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera 22, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquesta àrea constitueix una excellent mostra de la transició entre els Prepirineus més meridionals i la conca de l’Ebre Dues unitats paisatgístiques ben contrastades es reparteixen en l’espai al nord, les planes i turons que s’estenen al voltant del llogaret de la Figuera, on coexisteix una agricultura tradicional de secà amb…