Resultats de la cerca

Filla de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, estigué casada amb Alfons VII de Castella i Lleó 1128

Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara…

La temporada 1975-76 fitxà pel CD Mataró procedent del RC Celta de Vigo Jugà a l’antic Picadero JC 1979-82, amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1981 i una Copa de la Reina 1980, al CIBES 1982-83, al Betània-Patmos 1983-84 i al CB Tortosa 1984-86, amb el qual assolí l’ascens a la màxima categoria 1985 i la Copa de la Reina 1986 El 1986 es retirà i passà a exercir tasques de preparadora física i entrenadora ajudant del CB Tortosa Fou jugadora internacional absoluta D’altra banda, com a llicenciada en Educació Física, ha estat professora de la facultat de Ciències de l’Esport de Lleó

Començà a ser famós a partir de la sèrie de TV La regenta , de FM Leite, i a partir d’aquí es projectà al cinema La seva filmografia, a les ordres dels millors directors espanyols, inclou Bajarse al moro FColomo, 1988, Vacas JMedem, 1992, Después del sueño MCamus, 1993, El detective y la muerte GSuárez, 1994, Días contados IUribe, 1994, per la qual va rebre el premi Goya, Entre rojas ARodríguez, 1995, Tierra JMedem, 1995, El perro del hortelano PMiró, 1995, Tu nombre envenena mis sueños PMiró, 1996, segon premi Goya, Territorio comanche GHerrero, 1997, Secretos del corazón…

Començà en el teatre independent amb els grups Los Goliardos i Tábano Com a director ha practicat un discutit eclecticisme, però com a autor representa un pont amb la generació anterior en la línia del compromís social Ello dispara 1990, Travesía 1991, que guanyà el premi Tirso de Molina, i Castillos en el aire 1995

Llicenciat en ciències geològiques per la Universitat d’Oviedo el 1970, és doctor en ciències per la Universitat de Salamanca 1974 Ha estat professor a Salamanca i a Oviedo i ha realitzat estades a les universitats de Yale i de Cincinnatti i al Virginia Polytechnic Institute Actualment és catedràtic de petrologia i geoquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat investigadora se centra en l’estudi de l’evolució dels terrenys metamòrfics de l’antiga Serralada Herciniana, en àrees del nord de Galícia i de l’oest de Castella també s’ha interessat pel massís de les Guilleries…

Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911

Havia estat canonge doctoral de Tui, penitencier de Salamanca i degà de Saragossa 1771 A Girona desplegà una gran activitat religiosa, cultural i cívica amplià l’hospici que porta el seu nom 1776 i hi creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix, i una fàbrica de mitges de cotó fundà un hospici a Olot, amb escoles per al poble, féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu, i creà una biblioteca i noves càtedres al seminari, on obtingué, des del 1795, que es poguessin donar graus acadèmics

Consagrat bisbe de Palència, passà a ocupar l’arquebisbat de Mèxic 1766, on desenvolupà una gran activitat de formació del clergat, d’escriptor i d’editor Traslladat a la seu de Toledo, fomentà els estudis històrics i litúrgics i treballà per la restauració i conservació del ritu mossàrab, del qual edità el Breviari Publicà el SSPP Toletanorum quodquod extant opera en tres volums, 1782-83 També edità el catecisme i els decrets del concili tridentí i una Collectio canonum Ecclesiae Hispanae publicada pòstumament, el 1806, patrocinà l’edició de les obres d’Isidor de Sevilla Excellí per la seva…

Bisbe de Tui 1239-49 —i dit, per això, el Tudense—, combaté l’heretgia albigesa en De altera vita fideique controversiis adversus albigensium errores libri tres publicada el 1612 Escriví la Vita Sancti Isidori i el Chronicon mundi 1236, que constitueix un intent d’història general de la península Ibèrica fins el 1236 És una obra acrítica, però important per a l’estudi de l’èpica castellana