Resultats de la cerca

Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…

Filla de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, estigué casada amb Alfons VII de Castella i Lleó 1128

Amplià estudis a Frankfurt, on el 1977 es llicencià en pedagogia musical i composició per l’Escola Superior de Música, i el 1979 es doctorà a la Universitat Goethe Des del 1992 és titular de musicologia a la Universitat de Salamanca Especialista sobre l’Escola de Viena, és autor de Forma y estructura en la música del siglo XX 1995 i La Música del siglo XX Modernidad y emancipación 2000, i d’un gran nombre d’articles Compositor prolífic, algunes de les seves obres són Concierto lusitano , per a trompeta i orquestra 1985, Kronometría , per a orquestra de cambra 1997, i Poema para un niño…

Format musicalment al Conservatori de Madrid, el 1918 accedí al grau de professor de música de saló del mateix centre, assignatura que més tard passà a anomenar-se música de cambra Villar fou un dels wagnerians més entusiastes del Madrid del seu temps Dirigí la "Revista Musical Hispano-Americana", exercí de crític musical i escriví tractats divulgatius, com ara La música y los músicos contemporáneos 1912 i Soliloquios de un músico español 1924 El 1917 publicà el tractat estètic El sentimiento nacional en la música española i el 1928 fundà la revista "Ritmo" Com a compositor, el corrent…

Estudià belles arts a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, i l’any 1959 rebé el Premio Nacional de pintura El 1964 fundà, amb la llicenciada en química i en teologia Carmen Hernández, el Camí Neocatecumenal al barri marginal de Palomeras Altas, als afores de Madrid Els seus esforços es centren en oferir una proposta de catequesi adequada als nous temps a partir del kerigma , la bona notícia de Crist ressuscitat que travessa tot l’itinerari neocatecumenal i que es basa en tres conceptes paraula, eucaristia i comunitat com a pilars de la vida cristiana Compagina la seva…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1969-73, de la qual és professora La seva pintura, inicialment d’elaboració acurada i minuciosa —a voltes amb aparença de collage — en la qual acostumava a representar coses i aspectes de la vida quotidiana, sovint de forma seriada, recentment ha adquirit un caràcter més marcadament expressionista

La seva obra ha passat de reflectir els corrents literaris imperants esteticisme, culturalisme, etc a ésser una obra més personal i profunda conceptualment Ha publicat Poemas de la tierra y de la sangre 1969, Preludios a una noche total 1969, Truenos y flautas en un templo 1972, Sepulcro en Tarquinia 1975, Astrolabio 1979, En lo oscuro 1981, Noche más allá de la noche 1982, Poesía 1967-1981 1982, Premio Nacional de Poesía, antologia de catorze anys de la seva poesia, Libro de la mansedumbre 1997, Córdoba adolescente 1997, etc El 1999 aplegà tota la seva poesia en el volum Río de sombra…

Ensenyà a la Universitat d’Alcalá i fou confessor del rei Carles II Escampà 1699 la idea que el rei estava embruixat per obra de la reina Perseguit per la inquisició, tribunal del qual era membre, fugí a Roma, on fou detingut per l’ambaixador de la corona de Castella Processat després de la mort de Carles II, fou declarat innocent sota la influència de Felip V 1704 El seu procés fou publicat en 1787-88

Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911

El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa