Resultats de la cerca
Es mostren 3474 resultats
L’Aiguadolç
Historiografia catalana
Revista de literatura editada des del 1985 per l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i dirigida per Antoni Prats.
Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna nota de…
Cesar Emil Dubler
Arabista i historiador de la ciència.
D’origen suís, estudià a Zuric, on es doctorà en química 1938 i en lletres 1940 Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava 1958-66 a la facultat de lletres de Zuric Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet 1952 i Las laderas del Pirineo segun Idrīsī 1953 Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d’Andrés Laguna i altres treballs complementaris 1953-59, en cinc volums
Joan Perpiñà i Pujol
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué matriculat de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1869 Fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona 1915-18 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en què dissertà sobre El comerç i la cultura 1930 També publicà una Contribución al estudio de los términos comerciales 1925 Traduí de les llengües originals a la catalana obres de Schiller Guillem Tell , 1907, i la primera part de Wallenstein , 1911, Shakespeare La tragèdia de Coriolanus , 1917, i La tragèdia d’Otello , 1929 i Goethe Ieri i Beteli , 1932
,
crèdit comercial
Economia
Crèdit que finança el capital circulant i que sovint és instrumentat en lletres de canvi.
escriure
Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc) i dirigir-lo a algú.
lligar
Escriptura i paleografia
En escriure un mot, unir les unes amb les altres (les lletres que el constitueixen).
il·luminar
Disseny i arts gràfiques
Donar color a les figures i lletres (d’una estampa, un llibre, uns goigs, etc).
numèric | numèrica
Matemàtiques
Expressat o bé efectuat amb nombres, per oposició a literal, que ho és amb lletres.
pilota
Economia
Nom donat al procediment fraudulent emprat en la posada en circulació de lletres de canvi.
El lliurat n'accepta una sense que existeixi cap deute previ i, per tant, sense intenció de pagar-la, amb l’objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d’un crèdit fictici En compensació, el lliurat contragirarà una altra lletra al lliurador de l’operació anterior en les mateixes condicions, i així successivament
alfanumèric | alfanumèrica
Matemàtiques
Dit del tipus de codi en què els elements de base són lletres i xifres.