Resultats de la cerca
Es mostren 1666 resultats
Josep Comas i Tàpies
Literatura catalana
Dramaturg.
Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres
Força de Ro (Sallagosa)
Art romànic
Pocs documents es refereixen a aquesta fortalesa situada al poble de Ro, de la qual no es veu actualment cap vestigi Al desembre del 1183, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó concedí llicència a Ponç de Lillet per a construir a Ro una fortificació de terra i de pedra, a condició que aquesta força forciam fos tinguda en nom del monarca i dels seus successors Més tard, el 1205, és consignada de nou la forcia in Arrono
Marià Flotats i Comabella
Literatura catalana
Publicista.
Es llicencià en dret i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Entre el 1859 i el 1866 dirigí El Telégrafo , en què escriví crítica musical i sobre política estrangera També hi publicà una sèrie de treballs sota l’epígraf d’ Efemérides de la historia de Cataluña Collaborà amb Antoni de Bofarull en la versió castellana de la crònica de Jaume I 1848 i fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1860
Jaume Quintana i Angla
Literatura catalana
Poeta en llengua castellana i orador.
Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà
Román de Saavedra
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret a Barcelona i treballà en una empresa d’explotació agrícola Collaborà amb diversos articles escrits en català a les revistes Penedès i Futurisme , i al diari El Matí És autor d’alguns poemaris escrits en castellà Las frondas 1912, prologat per Apelles Mestres, Calmas y procelas 1915 i Antología breve 1947, encapçalat per un pròleg de Manuel de Montoliu És pare de l'escriptora i professora Anna Maria de Saavedra i Macià
,
Bernat Villalonga i Bennàsar
Historiografia catalana
Investigador.
El 1943 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i exercí la docència en diversos centres d’ensenyament secundari Entre el 1953 i el 1957 fou professor a l’Estudi General Lullià Excavà 1967 els jaciments arqueològics del Corral dels Porcs i del puig de Lloseta S’especialitzà en la història local de la seva població natal De la seva bibliografia destaquen Lloseta Apuntes histórico-marianos 1954, Lloseta protohistorica 1982 i Costums i tradicions nadalenques 1983
Rafael Nebot Vilar
Esport general
Professor d’educació física.
Becat a la Residència Blume 1974-79, fou atleta del FC Barcelona 1972-83 El 1982 es llicencià per l’INEFC i ingressà a la Direcció General de l’Esport i, des del 2012, coordina les actuacions sectorials i els projectes formatius del Consell Català de l’Esport Dirigí l’Escola Catalana de l’Esport 1982-12 Rebé el primer premi de la FIEP Catalunya a la millor trajectòria en el desenvolupament de la formació de les activitats físiques i esportives 2012
Un caçador mata dos agents rurals al Segrià
Dos agents rurals moren a Aspa Segrià després que un caçador els dispari Una estona després, ho comunica als Mossos d’Esquadra El conseller d’Interior, Jordi Jané, qualifica els fets d’acció criminal i doble homicidi Investigacions posteriors revelen que l’autor de les morts tenia la llicència caducada i que l’arma li havia deixat un amic, al qual s’obre un expedient per negligència L’autor dels fets declara davant del jutge que no sap per què ho va fer
Francisco Fernández de Villavicencio Arévalo
Dret
Jurista.
Es llicencià en dret a Sevilla i rebé el títol de doctor el 1949 Des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona, i des del 1980, degà de la facultat de dret Estudiós del dret civil català, promogué, i després dirigí la càtedra Duran i Bas de dret civil català Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Elegit membre del Consell Consultiu de la Generalitat, des del 1981 en fou el president
Gonçal Vidal i Tur
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot, Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina