Resultats de la cerca

Dona religiosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagogia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre Autora de la comèdia bilingüe La tia d’Antilles 1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d’Amèrica , a la postguerra edità una obra lírica Fiesta en palacio , 1965 i una joguina en vers destinada al públic infantil Florida de virtuts Els petits pastorets , 1966

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal , amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona El 1993 esdevingué…

Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les bodes de can…

Corresponia a la via Augusta En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39 Des del 1931 és monument nacional

Format per un parc municipal, un palauet d’estil neoclàssic amb un cert aire victorià, una masoveria amb acabats d’origen barroc i un templet amb cúpula de ceràmica vidriada, és situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta Ocupa una extensió de 5 ha L’edifici principal, una antiga masoveria propietat dels comtes d'Alemany d’on prové la designació de Ca n'Alemany, al costat dels tradicionals Casa Alta o Torre Alta és esmentada per primer cop pel Baró de Maldà en l’escrit Explicació del poble de l’Hospitalet , datat cap al final del segle XVIII…

Conegut com Miguelito López Abril , es formà en el Santiago Apòstol de l’Hospitalet de Llobregat i l’any 1969 fitxà pel FC Barcelona, on debutà amb el primer equip en la temporada 1972-73 Jugà en l’equip blaugrana fins la temporada 1978-79 i aconseguí dues Copes del Rei 1978, 1979 Posteriorment jugà en el Manresa EB 1979-81, el Caja Ronda Màlaga 1981-83, el Joventut de Badalona 1983-84 i el Caja Àlaba 1984-85 Fou internacional juvenil, junior i disputà nou partits amb la selecció absoluta Com a entrenador, dirigí el Caixa Sabadell 1986-88, l’Universitari Barcelona 1988-89, 1992-…

Situada sobre la riera de la Salut, al costat hi ha les dependències d’un gran mas, amb galeries porxades al pis alt, conegut durant els segles XV i XVI com Mas Terròs Pertangué a la família Guerau de la Gleva durant els segles XVI i XVII L'ermita és una petita capella, de gran tradició local, dedicada des del segle XVIII a la Verge de la Salut S'hi celebra un aplec per la segona Pasqua

Lingüista i activista cultural Cofundador a Cornellà de Llobregat de la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, hi organitzà la secció sardanista i cursos de català, que impartia gratuïtament durant el franquisme, l’únic que ho feia en aquesta població durant el franquisme Posteriorment s’incorporà a la Junta Assessora per a l’Ensenyament del Català JAEC, i del 1971 al 1988 fou corrector lingüístic de l’ Institut d’Estudis Catalans sota la direcció de Ramon Aramon i Serra Collaborà també amb Joan Coromines en diversos treballs de toponímia, participà en el…

Nascut en el si d’una família burgesa fundadora de la Banca Riva i García, ingressà en la Companyia de Jesús i s’especialitzà en estudis socials Compaginà les seves tasques d’investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme Darrerament estava dedicat a la Fundació Utopia…

S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc El 1940 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, en què jugà una temporada i assolí el Campionat d’Espanya Fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual jugà deu anys Fou sis vegades campió d’Espanya i vuit cops campió de Catalunya Al començament dels anys cinquanta retornà al Club Bàsquet Santfeliuenc, en què realitzà tasques de jugador entrenador Internacional en dinou ocasions amb la selecció, obtingué la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1951 Amb la selecció catalana, disputà 7 partits