Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el primer equip del qual guanyà vuit Campionats de Catalunya 1918, 1920-25, 1929 i sis Copes del Rei 1916, 1917, 1922, 1924, 1925, 1929 Disputà els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà fonamentalment en dragon, snipe i vaurien A la dècada de 1970, fou diverses vegades campió de Catalunya i guanyà unes quantes regates internacionals Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

S’inicià a Barcelona i com a amateur competí amb el CC Bar Las Banderas, el Peña Solera i el Picadero Damm Fou campió de Catalunya 1956 i de la Volta a Lleida 1961, i disputà un Mundial 1957 Com a professional guanyà el Gran Premi de Ripio 1962 i fou campió de Catalunya 1963 Fou tercer en el Tour du Rousillon 1964 i prengué part en sis Voltes a Catalunya, en dues Vueltas a España, en la Vuelta a Colòmbia i en la Volta a Suïssa Defensà el CC Barcelona 1960, el Lambretta 1961, el Grupo Deportivo Faema 1962-63 i el Picadero 1964-65 Es retirà el 1965

Ha treballat a El Correo Catalán 1984-86, La Mañana 1986-90, Diari de Barcelona 1990-91 i, des del 1991, al diari Sport , del qual és director adjunt També ha collaborat en programes radiofònics, com La Graderia , a Ràdio Barcelona, i Ona Sport , a Ona FM, i televisius, com Punto Pelota , a Intereconomia, i La Porteria , a BTV

Collaborador de la Fundació del Bàsquet Català, de la qual dirigeix el Centre d’Estudis des de l’any 2011 Fou comissari de l’exposició ‘‘100 anys de basquetbol a Catalunya Del pati al parquet’’, al Museu Olímpic i de l’Esport Ha publicat la trilogia El bàsquet a Catalunya 2000 i 2006, així com La popularitzacio del bàsquet a Catalunya De l’escola a la pista 2008, dins la collecció “Textos de Cultura i Esport”

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’entrenador Fou…

Conegut com el Zamora de l’hoquei , s’inicià a la Reial Societat Esportiva Pompeia 1918-19 com a davanter La temporada següent passà al Reial Club de Polo 1919-28, amb què desenvolupà la seva carrera com a porter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya i quatre d’Espanya Internacional en catorze ocasions, fou olímpic en els Jocs d’Amsterdam 1928 Posteriorment, presidí la Federació Catalana de Hockey 1933-44 i, arran de la fusió d’aquesta amb la de patinatge, dirigí la federació resultant fins el 1952 Juntament amb Joan Antoni Samaranch, organitzà el Campionat d’Europa de Patinatge…

Membre de l’Esquí Club d’Andorra ECA, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1964

Fou cinquè en la categoria de pes mosca en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Guanyà el trofeu Guant d’Or, equivalent als Campionats del Món, en la categoria de pes mosca 1947 També aconseguí la medalla d’or en el Campionat d’Europa 1947 Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes mosca quatre vegades consecutives 1944-47 El seu germà Antonio també fou boxejador i entrenador

S’inicià en l’halterofília a disset anys Com a aixecador baté més de quaranta rècords de Catalunya i fou subcampió estatal absolut d’halterofília 1984 i campió de Catalunya júnior i absolut 1984 Fou el primer aixecador català becat a la residència Joaquim Blume També fou seleccionat pel Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Compaginà l’halterofília amb el culturisme fins que el 1989 es dedicà plenament a aquesta darrera disciplina i es classificà en quarta posició en els Mundials de fisioculturisme 1995 i es proclamà campió de la Copa d’Espanya 1995, competició en la qual ja havia…