Resultats de la cerca

És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta…

El vaginisme és una disfunció sexual femenina poc freqüent, caracteritzada per l’aparició recurrent d’una forta contracció involuntària dels músculs que envolten l’entrada de la vagina en el moment en què s’inicia qualsevol intent de penetració, de manera que el coit resulta molt molest o fins i tot impracticable El vaginisme és provocat per un reflex condicionat, que és activat davant la imminent penetració vaginal sense que la dona pugui fer res per a evitar-ho La teràpia sexual, que en aquest cas es basa en la pràctica de manipulacions i la utilització de dispositius adequats…

La regularitat és inexorable, ja que si no els diferents sistemes de l’organisme, particularment els aparells cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic, no experimenten les modificacions estructurals i funcionals perseguides La periodicitat amb què es realitzin els entrenaments pot ésser variable segons que siguin els objectius concrets que es desitgin Així, per exemple, en els esportistes professionals les sessions d’entrenament es realitzen, en general, de 3 a 6 vegades per setmana Tanmateix, en els individus corrents, que volen millorar llur estat físic, incrementar llur resistència…

N'hi ha que intervenen en la inspiració ordinària, i uns altres que només funcionen en les inspiracions difícils

L’esquelet és constituït pel fèmur, i els músculs se situen en tres regions dorsal, interna i ventral La regió dorsal comprèn el bíceps crural, el semitendinós i el semimembranós la regió interna, el pectini, els abductors major, mitjà i menor de la cuixa i el recte intern i la regió ventral, el psoas ilíac, el quàdriceps femoral i el tensor de la fàscia lata Per la zona anterointerna passen els vasos femorals, l’artèria per fora i la vena per dins, i les regions posterior i interna són irrigades per les artèries isquiàtica i femoral profunda, branca de la femoral La innervació de la cuixa és…

El sistema nerviós central controla les contraccions musculars responsables del moviment i el manteniment de la postura Els mecanismes que controlen el moviment són complexos i hi intervenen diverses estructures del sistema nerviós L’escorça cerebral controla les contraccions musculars que causen moviments voluntaris Les neurones de l’escorça cerebral que originen els impulsos motors voluntaris es localitzen a la circumvolució frontal ascendent Els moviments de cada part del cos són controlats per les neurones d’una zona determinada d’aquesta àrea de l’escorça cerebral Així, les diferents…

Definició La tenonitis consisteix en la inflamació d’un tendó La tenosinovitis , en canvi, és la inflamació de la beina que l’envolta El tendó és la prolongació del múscul a través de la qual aquest s’insereix als ossos El teixit que forma el tendó muscular es compon especialment de fibres collàgenes, la qual cosa fa que sigui prou elàstic i resistent per a estirar-se durant els moviments de contracció muscular i tornar a la posició habitual quan el múscul es relaxa Per tal d’evitar el fregament que provoquen aquests moviments, diversos sectors dels tendons musculars són embolcallats per una…

El mitjà de locomoció d’un animal és fruit d’un compromís entre l’adaptació al medi en què habita i les estructures anatòmiques rebudes del seus avantpassats Des del punt de vista metabòlic, la locomoció és la transformació de l’energia química, provinent de l’alimentació, en energia mecànica, que és utilitzada pels músculs Els principals tipus de locomoció són el terrestre amb dues varietats principals, la marxa i la reptació, l’aeri vol i l’aquàtic natació Cada tipus de locomoció implica unes despeses energètiques característiques, de tal manera, que el consum d’oxigen per…

L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia…