Resultats de la cerca

El cim culminant n’és el Dhaulāgiri I 8167 m, coronat per primera vegada el 1960 per una expedició austrosuïssa liderada per Max Eiselin i formada també per Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji Els altres pics destacats que conformen el massís són el Dhaulāgiri II 7751 m, el Dhaulāgiri III 7715 m, el Dhaulāgiri IV 7661 m, el Dhaulāgiri V 7618 m i el Dhaulāgiri VI 7268 m Una expedició catalanonavarresa, en la qual participà l’alpinista català Jordi Pons juntament amb els bascos Iñaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, n’assolí el cim l’…

Competí representant el Club Esportiu Shi-Kan de Montcada i Reixac, on entrenà a les ordres del tècnic Miguel Franco Fou campiona d’Espanya de karate júnior en la modalitat al KO 2003 i subcampiona de Catalunya júnior en la modalitat kumite –53 kg 2004 Es proclamà campiona del món de karate tradicional en la modalitat kata 2007, en la qual havia guanyat ja la medalla d’or en els Mundials júnior 2004 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat de Catalunya en la categoria –55 kg 2010 Integrà la selecció catalana de karate

Afiliat a l’ONCE, debutà a l’Europeu de l’any 1991 Disputà els Jocs Paralímpics d’Albertville 1992, on guanyà la medalla de plata en supergegant, de Lillehammer 1994, on aconseguí tres plates en eslàlom, eslàlom gegant i supergegant i un bronze en descens, i de Nagano 1998, abans de retirar-se condicionat per les lesions

Fundat el 1947, fou impulsat per Frank Keerl, Rafel Jiménez i Josep Maria Juanola Tingué una important flota de dinguis de 3,5 m, una classe de vela específica de Calella dissenyada per Manel Juanola, que en fou el primer president Posteriorment també tingué embarcacions de classe vaurien, 420, optimist i laser El 1969 Enric Cusí i Carles Jové crearen l’escola de vela Organitzà durant dos anys consecutius la Trobada Internacional de classe vaurien, una Copa d’Espanya en classe laser i una prova del campionat de creuers first class Organitza anualment el Trofeu Toni Pelegrí des…

Constitueix un gran bloc calcari, limitat per la vall del Sella a l’oest i del Deva a l’est, amb cims per sobre dels 2500 m És tallat en tres blocs de profundes valls l’oriental o Sierra d’Andara, el central o de Bulnes, el més elevat, amb els cims de Peña Cerredo 2642 m, Torre de Llambrión 2617 m, Peña Vieja 2613 m i Naranco de Bulnes 2519 m, i l’occidental o Sierra de Covadonga El sector occidental fou declarat parc nacional el 1918, el primer en declarar-se en territori espanyol, i rebé el nom de parc nacional de La Montaña…

El 1952 s’establí amb la seva família a la ciutat de Barcelona, on feu estudis de pintura a l’Escola de Llotja i de gravat al Conservatori de les Arts del Llibre Inicià la seva carrera com a pintor i gravador a la segona meitat de la dècada de 1960 El 1966 fou premiat per l’Ajuntament de Barcelona, el 1967 participà en el Saló de Maig i el 1969 fou becat per la Fundació Castellblanch per ampliar els seus estudis artístics a París Posteriorment, en tornar a Barcelona, participà en més d’una cinquantena d’exposicions individuals i collectives i en fires d’art internacionals Collaborà amb altres…

Cinturó negre vuitè dan, té el títol d’entrenador d’àmbit estatal i d’àrbitre Competí representant el club Do-San-Ko i el Club Taekwondo Granollers Fou tres cops campió de Catalunya 1984, 1987, 1993 i d’Espanya 1987, 1988, 1992 en la categoria de pes superlleuger També fou campió estatal per equips 1987, 1992 Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla d’or en la prova de la seva categoria Guanyà molts torneigs internacionals i feu exhibicions d’arts marcials arreu del món Formà part de la selecció espanyola 1987-93 i de la catalana 1986-93 El 1989 fundà el Club…

Pertany a la Societat de Caçadors de La Torre d’Oristà i a la Societat de Caçadors de Moià, a la qual representa en els campionats de caça menor amb gos, caça pràctica i Sant Hubert En aquesta darrera modalitat es proclamà campiona de Catalunya 2009 i guanyà el Campionat territorial de Barcelona 2010, 2011 2012 i la Copa Espanya 2009

Destacà en les categories de formació i fou campiona d’Espanya júnior 2003 L’any 2010 es proclamà campiona d’Espanya absoluta de terra i barres asimètriques i subcampiona del concurs general Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 2006, 2007 i guanyà les medalles de bronze en salt i per equips en els Jocs Mediterranis 2005