Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà en teologia i en dret canònic Fou degà de la catedral de València 1954, membre de la Institució Alfons el Magnànim València i director del Centre de Cultura Valenciana A banda d’un petit llibre titulat La Catedral de València y Jaime I el Conquistador , la seva producció es decantà vers l’estudi dels himnes litúrgics de la seu valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, i publicà al respecte El Códice Panthalia del venerable Juan B Agnesio 1962 També escriví el llibre Los tiempos…

És autor d’una novelleta cavalleresca, Tragèdia de Lançalot , publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació, d’estil retòric, dels primers episodis de la novella francesa La mort del rei Artús segle XIII Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445 Bibliografia Ganges, M 1992 “Poetes bilingües català – castellà del segle XV” Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval , 6/1 Kelly, HA 1993 Ideas and Forms of…

Canvià el seu nom de Pere pel de Guillem en heretar el vescomtat per testament del seu germanastre Guillem II El vescomte de Rocabertí li disputà la successió i portà l’afer al parlament entretant el rei de França intentava, sense èxit, de segrestar-li el vescomtat De salut fràgil, visqué sempre sota l’administració del seu pare fins que morí aquest 1447 Signà amb Alfons el Magnànim la renúncia definitiva a les pretensions sobre Arborea 1427 Es casà amb Anna d’Apchon Féu donació del vescomtat de Narbona, primer a Lluís de Beaufort i després a la seva germana Margarida de Tinièras…

Encara jove, reptà Joan de Boixadors amb la finalitat d’avesar-se en l’ús de les armes, i hi lluità a Ceuta 1429, combat descrit pel cronista portuguès Gomes Eanes de Zurara Tingué, amb Riambau de Corbera , una actuació remarcable en el famós Passo Honroso 1434, que comportà ulteriors lletres de batalla amb Suero de Quiñones, mantenidor d’aquell pas Fou fet presoner 1435-36 arran de la batalla naval de Ponça A la cort napolitana d’Alfons el Magnànim era tingut per un “dels bells junyidors del món” El 1458 participà, en prosa retorta i filigranada, en els Deseiximents contra Fals…

Situat en un roquerar vora la mar, és un port de pesca i de trànsit de viatgers vers Sardenya Fou fundada el 828, en el mateix emplaçament on Bonifaci II, comte de Lucca, construí una ciutadella Al segle XI passà a Pisa, i al segle següent restà sota la protecció dels genovesos Durant tota l’edat mitjana fou una de les places fortes més importants de la Mediterrània Alfons el Magnànim l’annexà el 1420 després d’un setge que dirigí personalment per tal de fer efectiu el títol de rei de Còrsega, però l’any següent 1421 hagué de renunciar a la seva conquesta Capturada pels francesos…

Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs…

Vida i obra Nom amb el qual és conegut un poeta en català i en castellà, possiblement eclesiàstic, del qual hom conserva onze cançons catalanes de temàtica amorosa on es tracten temes com l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una de les quals en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, i una altra on elogia una dama barcelonina, cantada també per Romeu Llull Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els…

Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 i participà en la defensa del Principat contra les tropes del comte Mateu I de Foix 1396 El 1400 portà a terme una ambaixada del rei Martí prop del seu fill Martí el Jove a Sicília i participà més tard en l’expedició a Sardenya 1409 A la darreria del 1411 les seves diferències amb Pere de Galliners, que amenaçaven de provocar lluites al bisbat de Girona, preocuparen el parlament català El 1418 fou un dels membres de la lliga de nobles i ciutats de Molins de Rei que protestà…

Dominicà El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302, a París El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la Universitat de Tolosa, i, de nou a París, hi regí l’Estudi General de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I Després fou provincial de l’orde Traduí al català els Salms en prosa que conté l’anomenada Bíblia de Sevilla , amb una prosa literària de notable qualitat, però hom no ha pogut comprovar que fos també l’autor de la compilació feta entre el 1282 i el 1313 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle…

Frare trinitari, pertangué al cercle preillustrat valencià del marquès de Villatorcas Publicà alguns sermons, però la seva obra més important és la Biblioteca valentina , un repertori biobibliogràfic molt deutor dels de Nicolás Antonio Els primers plecs foren publicats el 1695 el 1703 l’edició era pràcticament acabada, però per pressions internes de l’orde no aparegué fins el 1747, amb un complement de fra Ignasi Savalls Conté més de set-cents autors Bibliografia Bas Martín, N 2002 Las bibliografías de la Ilustración valenciana València, Institució Alfons el Magnànim / Diputació…