Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
Tim Robbins
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Debutà en la sèrie de televisió Quarterback Princess 1983, i després interpretà Toy Soldiers 1984, de D Fisher, The Sure Thing 1985, de R Reiner, Top Gun 1986, de T Scott, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, The Hudsucker Proxy 1994, de J Coen, i, sobretot, films de R Altman — The Player 1992 i Short Cuts 1993— Posteriorment, ha protagonitzat, entre d’altres, Nothing to Lose 1997, de S Oedekerk, Arlington Road 1999, de M Pellington, Mission to Mars 2000, de B De Palma, High Fidelity 2000, de S Frears, Antitrust 2001, de P Howitt, Human Nature 2001, de M Gondry, The Truth about Charlie…
Hugh MacDiarmid
Literatura
Pseudònim de Christopher Murray Grieve, poeta escocès en llengua anglesa.
Utilitzà una llengua arcaica a Sangschaw 1925 i a Penny Wheep 1926 Es definí políticament amb Hymn to Lenin 1935 La seva poesia, dins el moviment d’avantguarda, associà el nacionalisme escocès i l’internacionalisme Destaca el poema A Drunk Man Looks at the Thistle 1926 Professor de la Royal Scottish Academy 1974 i president de la Scottish Poetry Society 1976, el 1978 hom li publicà l’obra completa Collected Poems És un dels capdavanters de la renaixença escocesa moderna
Joanne Woodward
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Excellent actriu dramàtica, el 1957 rebé l’Oscar per la seva labor a The Three Faces of Eve Altres films seus són The Long, Hot Summer 1958, The Fugitive Kind 1959, Paris Blues 1961, A New Kind of Love 1963, Rachel, Rachel 1968, Winning 1969, The Effects of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds 1972, The Drowning Pool 1975, Harry and Son 1984, The Glass Menagerie 1987 i Philadelphia 1993 Es casà amb l’actor Paul Leonard Newman
William Russell Bascom
Antropologia cultural
Antropòleg cultural nord-americà.
Feu treball de camp a l’Àfrica Occidental, i posteriorment fou professor a la Nortwestern University, d’Illinois fins el 1957, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Especialista en el folklore africà, es mostrà partidari de considerar la tradició oral com a art D’entre les seves obres cal esmentar African Arts 1967, Ifa Divination Communication between Gods and Man in West Africa 1969, on explicà el sistema d’endevinació ioruba, i The Yoruba of Western Nigeria 1969
Pitirim Aleksandrovič Sorokin
Sociologia
Sociòleg rus, naturalitzat nord-americà.
Participà en la Revolució Russa i fou membre de l’assemblea constituent i secretari de Kerenskij 1917 Oposat al règim soviètic, el 1923 se n'anà als EUA Professor a la Universitat de Minnesota 1924-30, des del 1930 fou cap del departament de sociologia de la de Harvard Entre moltes altres obres, escriví Social and Cultural Mobility 1927-41, Contemporary Sociological Theories 1928, Social and Cultural Dynamics 1937-41, Man and Society in Calamity 1942 i Modern Historical and Social Philosophies 1950
Nelson Algren
Literatura
Novel·lista nord-americà que ha descrit de manera directa la vida dels barris populars de Chicago, ciutat on residí.
Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963
Gary Cooper
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Frank J. Cooper.
Personificà i mitificà “el bon americà” al cinema dels EUA, especialment en la figura del cowboy adust, tímid i simpàtic The Winning of Barbara Worth, 1926 The Man from Wyoming, 1930 The Plainsman , 1936 The Cow-Boy and the Lady, 1938 The Westerner, 1940 High Noon, 1952 Vera Cruz, 1954 Bon comediant, intervingué també en films humorístics de Lubitsch i de Capra, i també en nombroses cintes d’aventures, com Lives of a Bengal Lancer 1935, Beau Geste 1939, etc
Otto Preminger

Otto Preminger
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic austríac, nacionalitzat nord-americà.
Establert molt aviat a Hollywood, treballà en diversos gèneres adaptació de novella, del teatre, de tema policíac, etc La seva inclinació vers els grans temes el portà a una certa dimensió crítica, però amb molta ambigüitat en les seves conclusions Algunes de les seves pellícules són Laura 1944, The Moon is Blue 1953, Carmen Jones 1955, The Man with the Golden Arm 1956, Bonjour, tristesse 1957, Exodus 1960, The Cardinal 1963, Hurry Sundown 1966, Julie Moon 1970, Rosebud 1975 i The Human Factor 1979
Martin Balsam
Cinematografia
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Alumne de l’Actor's Studio, la seva sòlida trajectòria teatral li donà l’oportunitat d’entrar al món del cinema amb On the Waterfront 1941, d’EKazan Excellí com a actor de caràcter, sempre com a secundari, en films com Twelve Angry Man SLumet, 1957, Psycho AHitchcok, 1960, Breakfast at Tiffany's BEdwards, 1961, Who's Sleeping in my Bed 1963 i All the President's Men APakula, 1976 El 1965 rebé l’Oscar al millor actor secundari per A Thousand Clowns , de FCoe
Elmer Bernstein
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà.
Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina

