Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Luchon
Localitat
Nom donat molt sovint a la localitat de Banheras de Luchon, Gascunya, al departament d’Alta Garona, França, a la vall de Luchon del Pirineu Central.
Situada als contraforts del massís de la Maladeta, és un centre balneari conegut des dels temps romans per les seves aigües sulfuroses Actualment constitueix, juntament amb l’estació de Superbanheras, un important centre d’esports d’hivern
Ara
Riu
Riu d’Aragó, a la comarca de Sobrarb, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (65 km de longitud; 49 km 2
de conca).
El seu règim és nival Neix al massís de Vinhamala, flueix en direcció meridiana per la vall de Broto, i a l’altura de Fiscal gira vers l’est tot regant Boltanya desguassa al Cinca prop d’Aïnsa
timpà
Construcció i obres públiques
En un pont amb arcades o en una obra petita de pas, espai que hi ha entre la volta i la imposta.
S'anomena timpà massís o timpà alleugerit segons que aquest espai estigui ple o que s’hi deixin espais buits d’un cantó a l’altre de l’estructura per a reduir la càrrega morta sobre la volta
padda
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estríldids, de 15 cm, que té el cap, les rèmiges i la cua negres, les galtes i el ventre blancs i la resta del cos grisa.
El bec és cònic, gros, massís i de color roig viu, amb les vores i la punta blanques És apreciat com a ocell de gàbia i habita a tot el SE d’Àsia i a l’Àfrica oriental
Serra da Estrêla
Massís
Massís occidental del Sistema Central, a Portugal.
S'estén en direcció NE-SW pel centre de Portugal, entre els rius Mondego, al nord, i Zêzere, al sud És un horst granític on actuà el glacialisme fins als 1 400-1 500 m, el qual donà lloc a la formació de llacs Comprimida i a glaceres de vall la més important formà la vall de Zêzere Malhão da Estrêla n'és l’altitud màxima 1 993 m
Dovrefjell
Massís
Massís muntanyenc del nord d’Oppland, Noruega.
La màxima altitud és la de Snøhetta 2 286 m
Gutland
Divisió administrativa
Regió meridional de Luxemburg, al massís ardenès.
Travessada pel riu Alzette, al SE hi ha un sector una mica muntanyós obert sobre la gran vall del Mosella, la qual limita amb la RF d’Alemanya Hi ha conreus intensius hortifructícoles, florals i de viticultura vins de Mosella
serra de la Calderona
Serra
Alineació muntanyosa triàsica entre l’Horta del Nord, el Camp de Morvedre i el Camp de Túria, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera.
De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya 500 m alt, el Garbí 601 m, la mola de Segart 565 m, el Xocainet 437 m i el Picaio de Sagunt 367 m, separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona 210 m, per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s XVII al XIX Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però,…
serra de Corbera
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE, al límit entre la Ribera Alta (Alzira), la Safor (vall Digna) i la Ribera Baixa (Corbera de la Ribera, Llaurí i Favara de la Ribera).
Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera Baixa, el…