Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i desprenen propí per…
tipus
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les peces, generalment de metall d’impremta, foses en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, adequadament ordenades, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de la base…
cianuració
Química
Procediment d’obtenció de l’or i l’argent que consisteix a tractar el mineral amb una solució de cianur alcalí en presència d’aire.
L’or o l’argent es dissolen per formació dels cianocomplexos, molt estables El metall és precipitat de la solució per cementació amb zinc
ammina
Química
Nom de l’amoníac quan actua com a lligant neutre en un compost de coordinació.
El mot ammina és utilitzat aleshores com a prefix davant el nom del metall/> Exemple clorur de cloropentamminacobalt III CoClNH 3 5 Cl 2
mordassa
mordassa
Tecnologia
Oficis manuals
Nom de diversos dispositius o instruments formats per dues peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte i sostenir-lo entre elles.
Generalment són d’acer dur, i si hom vol evitar que deixin cap empremta sobre el cos que subjecten les recobreix amb un metall dolç
Portugalete
Municipi
Municipi de Biscaia, al País Basc, situat a la desembocadura del Nerbion, 10 km al NE de Bilbao, de l’aglomeració urbana del qual forma part.
Registra una gran activitat industrial treballs de metall i portuària el seu port és una avançada del de Bilbao Fundat el 1322, fou un quant temps rival de Bilbao
bonderització
Química
Tractament d’una peça metàl·lica que consisteix a introduir-la en un bany calent d’àcid fosfòric i fosfats de zinc i de manganès, a fi que s’hi formi una capa superficial de fosfats complexos de ferro, zinc i manganès.
El tractament produeix sobre el metall una capa inerta i adherent que el protegeix de la corrosió i constitueix un pretractament excellent per a la posterior aplicació de pintures
efecte fotovoltaic
Electrònica i informàtica
Efecte fotoelèctric caracteritzat per la producció d’una fem entre dues peces de material diferent que són en contacte i exposades a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica.
Aquest efecte és notable entre un metall i un semiconductor i especialment en una junció pn de semiconductor com el silici, i constitueix el principi de les cèllules fotovoltaiques
Szolnok
Ciutat
Capital del megye homònim, a l’Alföld, Hongria, situada a la dreta del Tisza.
Té indústries del metall, del paper, de plàstics i tèxtils, i hi ha jaciments de petroli i de gas natural Centre d’ensenyament superior Conserva edificis barrocs i renaixentistes
travessa
Transports
Cadascuna de les peces posades de través sobre el balast, damunt les quals són afermats els carrils d’una via fèrria.
Les travesses, tradicionalment de fusta tractada amb creosota, són fetes avui generalment de formigó armat, o àdhuc metàlliques, bé que les més emprades són mixtes de formigó armat i de metall