Resultats de la cerca

Formada al Club Atlètic Igualada, competí també a les files del Ría Ferrol, de l’Agrupació Atlètica Catalunya, de l’Integra 2 i del Futbol Club Barcelona Fou campiona d’Espanya júnior de 3000 m en pista coberta 1997 i campiona de Catalunya en categoria promesa de 800 m a l’aire lliure 1999 i de 3000 m en pista coberta 2000 En categoria absoluta, guanyà en set ocasions el Campionat de Catalunya de 1500 m en pista coberta 2002, 2004-09 i en dues ocasions el de 3000 m 2003, 2010 A l’aire lliure, fou campiona de Catalunya de 800 m 2002 i de 400 m 2003 Disputà set finals consecutives en la prova…

Competí pel CA Vic i el CA Santa Coloma i fou tres cops campiona d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Barcelona 1975, 1977, 1978

Membre del CE Universitari, fou campiona de Catalunya en la prova dels 400 m 1970 Formà part de l’equip que baté el rècord de Catalunya 1970 en la prova de relleus 4 × 800 m, amb una marca de 1014,2 min

S’inicià en l’equip del Grup d’Empreses Seat de Barcelona 1975, i posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1983-86, pel Club Nike 1986-89 i la Unió Colomenca d'Atletisme 1995-2000 Fou campió de Catalunya júnior de 5000 m en pista a l'aire lliure 1976 i absolut de 1500 m en pista coberta 1978, de 5000 m en pista a l'aire lliure 1984, 1986 i de marató 1986, i encapçalà el rànquing absolut de Catalunya en la prova dels 10000 m llisos en pista a l'aire lliure 1983, 1984 i 1986 També aconseguí la tercera posició en categoria sènior de la Cursa Jean Bouin 1983, al Campionat d’Espanya absolut…

Membre del Club Natació Reus Ploms i del Futbol Club Barcelona, destacà en guanyar, en categoria promesa, el Campionat d’Espanya de 3000 m obstacles i el Campionat de Catalunya de 5000 m llisos Fou campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1995 i campió de Catalunya d’aquesta especialitat 1994, 1999, i guanyà també la medalla de bronze en dues ocasions 1993, 1995 D’altra banda, aconseguí el subcampionat de Catalunya dels 3000 m llisos en pista coberta 1994

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…