Resultats de la cerca
Es mostren 815 resultats
Alentejo
Divisió administrativa
Antiga regió del S de Portugal situada entre el Tajo i la serra de l’Algarve.
Dividida en Alt Alentejo actualment districtes de Portalegre i d’Évora i Baix Alentejo actualment districte de Beja i un terç del de Setúbal, constitueix un peneplà amb una alçada mitjana de 200-300 m hi destaquen la serra de São Mamede 1 025 m i la serra d’Ossa 698 m Els rius s’agrupen en quatre conques la del Tejo, la del Sorraia, la del Sado i la del Mira El clima és continental i la vegetació típica és formada per alzinars i suredes Poc poblada, hi predomina la propietat latifundista amb el conreu extensiu de cereals Hi és important la ramaderia porcina i ovina i el cabrum L’…
Institut Pere Mata

Vista aèria de l'Institut Pere Mata
© Fototeca.cat / J. Vidal
Institució hospitalària i docent dins del terme municipal de Reus (Baix Camp) dedicada als àmbits mental i sociosanitari.
Té els orígens en el manicomi de la ciutat, construït en 1897-1912 a instàncies d’Emili Briansó i altres prohoms reusencs El projecte fou encomanat a Lluís Domènech i Montaner i la construcció s’inicià el 1897 El 1910 rebé el nom actual, en homenatge a Pere Mata i Fontanet De l’edifici original, cal destacar-ne el Pavelló dels Distingits, considerat un exemple especialment reeixit de l’arquitectura i la decoració modernistes, el qual des del 1986 no acull pacients, i que el 2013 fou declarat bé cultural d’interès nacional Durant la Mancomunitat de Catalunya l’Institut fou una peça clau de…
Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Feu estudis d’arquitectura i de dret Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la secció de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Llegiu-me i Las Provincias Publicà dos reculls poètics Breviari romàntic 1913, un aplec que, encapçalat per un poema pròleg de Josep Carner, evidencia la recepció d’alguns dels models que conflueixen en el modernisme català i Flama 1916, on retorna als usos tradicionals d’arrel…
,
Enric Solbes
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Il·lustrador, pintor i grafista.
Cursà belles arts a València 1978-83, i el 1979 començà a exposar El 1982 realitzà els primers encàrrecs com a illustrador Fou deixeble de Manuel Boix , amb el qual treballà en 1985-87 com a gravador El 1986 inicià les seves collaboracions amb Edicions Bromera , a la imatge gràfica de la qual estigué molt vinculat, i també com a illustrador de diverses obres, entre les quals el Calendari , publicat ininterrompudament des del 1992 i Rondalles valencianes 2008, de Josep Franco, que rebé el 2009 el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat Publicà també els poemes visuals Jocs…
Caterina Mieras i Barceló
Política
Política.
Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialitzada en dermatologia i malalties venèries Exercí com a mestra de l’Escola de Magisteri de les Illes Balears i posteriorment treballà en els serveis de dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, del 1974 al 1977, i a la Vall d’Hebron, del 1978 al 1991 El 1967, mentre estudiava a Barcelona, participà en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona de la Universitat de Barcelona SDEUB, i fou suspesa del dret de matrícula durant dos anys Entre el 1975 i el 1979 milità al Partit…
Los felices 60
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 98 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Manuel Mira FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eatmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Raimon, Jacques Loussier sobre temes de Johann Sebastian Bach INTERPRETACIÓ Jacques Doniol-Valcroze Víctor, Yelena Samarina Mònica, Daniel Martín Pep, Germán Cobos Pablo, Laly Soldevila Virginia, Xavier Regàs Raf, Margarita Lozano Susi, Eduard Omedes Pablito, Joan Capri venedor de parcelles ESTRENA Barcelona, 02061965, Madrid, 30071969 Sinopsi A la…
Teresa Alcocer i López
Cinematografia
Muntadora.
Vida S’inicià el 1939 com a ajudant de Joan Pallejà i Antoni Cànovas i, a partir de Muchachas de Bagdad Babes in Bagdad , 1952, Edgar G Ulmer i Jerónimo Mihura, com a muntadora en cap Associada a la indústria barcelonina, durant la dècada del 1960 collaborà assíduament en les coproduccions internacionals dels estudis Balcázar, si bé dedicà una especial atenció als joves directors independents del moment, com Pere Portabella Nocturno 29 , 1968, i els seus curts rodats en la clandestinitat, Ramon Masats Topical Spanish , 1970 i, molt especialment, Jaime Camino Los felices 60 1963 España,…
Pau Agustí i Planell
Cinematografia
Científic.
Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren illustrades amb…
Fragment de sarcòfag de Reus (?) a Vic
Fragment de sarcòfag que es creu procedent de Reus, i que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic Institut Amatller d’Art Hispànic Aquesta peça, sembla que procedent de Reus, ja es documenta el 1962 al Museu Episcopal de Vic núm d’inv 5373 Fa 61,5 cm màx exterior × 49,5 cm màx interior És de marbre blanc i caldria datar-la vers els anys 305-315 Es tracta de l’extrem dret d’un sarcòfag tipus lenos o de banyera Conté la representació d’un personatge barbat que vesteix pallium i porta un rotlle a les mans Mira cap a l’esquerra, amb un parapetasma al darrere La seva identificació…
Sílvia Soler i Guasch

Sílvia Soler i Guasch
© Grup 62 / Arduino Vannuchi
Literatura catalana
Periodista i escriptora.
Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i collabora a la premsa Avui , Punt Diari , Presència , etc Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre 1984, ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit 1985, Ramblejar 1992, i les novelles El centre exacte de la nit 1992, El son dels volcans 1999, L’arbre de Judes 2001, Mira’m als ulls 2004, premi Fiter i Rossell, 39+1 2005, 39+1+1 Enamorar-se és fàcil, si saps com 2007, Petons de diumenge 2008, premi Prudenci Bertrana, Una família fora de sèrie…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina