Té els orígens en el manicomi de la ciutat, construït en 1897-1912 a instàncies d’Emili Briansó i altres prohoms reusencs. El projecte fou encomanat a Lluís Domènech i Montaner i la construcció s’inicià el 1897. El 1910 rebé el nom actual, en homenatge a Pere Mata i Fontanet. De l’edifici original, cal destacar-ne el Pavelló dels Distingits, considerat un exemple especialment reeixit de l’arquitectura i la decoració modernistes, el qual des del 1986 no acull pacients, i que el 2013 fou declarat bé cultural d’interès nacional. Durant la Mancomunitat de Catalunya l’Institut fou una peça clau de l’assistència psiquiàtrica al Principat, i tingué com a director Emili Mira. Després de la Guerra Civil Espanyola, no fou fins el 1967 que, sota l’assessorament de Francesc Tosquelles, tingué lloc una important modernització de l’assistència amb la creació de dispensaris psiquiàtrics a Tarragona, Reus, Tortosa, Amposta, Móra d’Ebre, Valls i el Vendrell. Integrat a la xarxa sanitària catalana, l’any 1993 signà un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili pel qual esdevingué hospital universitari, i l’any següent hom féu una ampliació i modernització de les instal·lacions. L’any 2014 rebé la Creu de Sant Jordi.
Vista aèria de l'Institut Pere Mata
© Fototeca.cat / J. Vidal