Resultats de la cerca

Era un antic lloc de moriscs 11 famílies el 1602 Al s XVI esdevingué parròquia junt amb Forma i Reconxent, però quedà despoblat després de l’expulsió del 1609

Antic lloc de moriscs del terme de l’Énova, fou agregat el 1574 a la nova parròquia de Rafelguaraf Tenia 20 focs el 1609 Fou municipi independent fins el 1846

Antic lloc de moriscs, era habitat per 10 famílies el 1609 Segregat de Penàguila el 1535, fou agregat a Alcoleja el 1574 L’església parroquial és dedicada a sant Roc

Antic lloc de moriscs del terme general de Dénia, atribuït el 1535 a la parròquia de Pedreguer el 1609 tenia 24 focs Era de la jurisdicció del comte d’Anna

El sector sud del terme és accidentat per la serra d’Agullent El riu de Baladrar i el barranc de Benissoda drenen el terme, i un petit pantà regula el regatge local A la part de la serra d’Agullent hi ha pinedes i matollars Hom conrea 46 ha de regadiu, que produeix principalment cereals i hortalisses, arbres fruiters i conreus associats Al secà, que s’estén per les feixes esglaonades, hi ha sobretot oliveres, garrofers i vinya, a més de cereals i llegums El 83% de la terra conreada és explotat pels propietaris, la resta per parcers La població es doblà al llarg del s XVIII, i després s’…

El terme és molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 1 104 m alt, pels quals davallen els únics corrents fluvials el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar L’economia és basada en l’agricultura, que aprofita els sectors més plans i els vessants baixos, on forma feixes predomina el secà només hi ha 12 ha de regadiu, i els conreus més estesos són el de la vinya, oliveres i, subsidiàriament, cereals La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris 92% de l’àrea conreada La població, que es mantingué…

L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara Pertangué a la família Vives

Lloc de moriscs el 1602 tenia 37 focs, formava part de la comanda de Perputxent Al s XVI constituí parròquia amb Alquènsia, l’Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés

Juntament amb Santa Coloma i la Garrofera formava el nucli dels Llogarets, que tingueren ajuntament independent fins el 1845 Era lloc de moriscs dependent de la parròquia de Benifairó de les Valls

S’estén des del Mondúber 840 m alt i el puntal dels Quatre Termes 584 m alt, inclosos a la muntanya de Xeresa , que accidenta tot el sector del terme a l’W del poble, fins a la zona de marjal propera a la costa platja de Xeresa , de la qual és separat per una franja del terme de Gandia La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs barranc de Xeresa i el de les Palmeres que davallen del Mondúber i que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, drenats, entre altres, per l’ escorredor de Xeresa termenal amb el municipi de Gandia El regadiu aprofita l’aigua de fonts i ullals conduïda a…