Resultats de la cerca

El departament de Salut endureix les mesures per revertir l’augment dels contagis pel virus de la COVID-19 Entre d’altres, entra en vigor l’anomenat confinament perimetral que restringeix la mobilitat entre municipis els caps de setmana i entrar i sortir de Catalunya durant tota la setmana, llevat els desplaçaments laborals i escolars i per tenir cura de persones dependents Altres mesures són l'aturada de l'activitat de teatres, cinemes, museus i sales de concert, de centres esportius, grans centres comercials, excepte la part de supermercats o serveis essencials

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’especialitzà en art contemporani, fou coordinador d’exposicions i responsable de patrocinis al Museu d’Art Contemporani de Barcelona 1996-2000, responsable de Serveis Culturals i coordinador general de la Fundació Caixa Catalunya 2002-05, sub-director general de Museus i Promoció del Patrimoni Cultural a la Generalitat de Catalunya 2005-06 i director del Museu Picasso de Barcelona 2006-11 D’ençà del desembre del 2011 és director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Sota el patrocini de l’ajuntament igualadí, ha creat dos museus el Museu de la Ciutat 1949 i el Museu de la Pell 1954 Museu Comarcal de l’Anoia Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d’alguns monuments arqueològics de la comarca, ha collaborat en excavacions i també ha esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània Fou un dels iniciadors 1950 del moviment que ha donat lloc a les assemblees d’estudis comarcals de Catalunya

Està constituït per la suma de dos museus anteriors, el Museu Nacional d’Història de la Xina, que a la vegada és successor de l’anterior Museu d’Història de Pequín i que té uns orígens que es remunten al 1912, i el Museu Nacional de la Revolució Xinesa, inaugurat el 1961 El 2011 s’inaugurà una gran ampliació i remodelació del conjunt museístic, de manera que es configura com el museu més gran del món, amb 191900 m 2 , i el més gran exponent de la història, la cultura i l’art xinesos

Creada el 18 de febrer de 2010, agrupa els espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc, camins de memòria rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials

Dotat amb laboratoris i biblioteca i responsable del Museu de Prehistòria, el SIP ha donat cobertura a les excavacions realitzades a les comarques valencianes, ha adquirit nombroses colleccions de materials arqueològics i ha editat la revista Archivo de Prehistoria Levantina i les sèries monogràfiques “Trabajos varios del SIP” i “Memorias anuales” Ha collaborat en l’organització d’exposicions i de museus locals valencians, ha estat present en nombrosos congressos i reunions científiques i ha organitzat multitud de conferències L’han dirigit també Lluís Pericot, Domènec Fletcher,…

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus Subvencionà la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses Reuní una important collecció d’art, avui repartida en deixes al Museu Episcopal de Vic, al d’Art de Catalunya, a l’Arqueològic de Barcelona, al Marítim i a la Biblioteca de Catalunya Creà la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats Patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses

Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975

D’antuvi conreà la pintura històrica La rendició de Girona , vers el 1886, fons dels Museus d’Art de Barcelona Posteriorment descobrí el paisatge de la costa catalana Caldetes, Tossa, i més tard, d’Eivissa, on, dedicat a la pintura de figura i de paisatge, visqué llargues temporades fins que morí Exposà a Nova York i a Buenos Aires El luminisme de la seva obra l’emparenta amb Sorolla El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom, a la vila eivissenca de Santa Eulàlia del Riu

Format a Llotja Participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc Des del 1939 residí a Occitània Establert a París el 1945, féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de collectives Obtingué el Prix de Dessin el 1953 El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s’acull sovint en teles de grans dimensions És representat al Musée d’Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon