Resultats de la cerca

A mitjan 1980 les divisions internes provocaren la desfeta del partit A Andalusia, el grup esdevingué Partido Andaluz Unido, nacionalista, integrat 1982 en el PSA Al Principat, el 1981 una part dels militants s’integrà en Nacionalistes d'Esquerra

Milità en el Centre Nacionalista Republicà Elegit diputat provincial 1905, fou vicepresident de la diputació provincial de Barcelona 1907, que presidia Prat de la Riba, amb el qual collaborà activament El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell

Es presentà com a gran opció de centreesquerra nacionalista al Principat de Catalunya, on fou, amb 11 diputats, la segona força política Per al senat sostingué, amb Centre Català i UDC, la coalició Democràcia i Catalunya, que obtingué dos escons

Fou general de l’orde dels teatins Home d’idees liberals i democràtiques en política i partidari del tradicionalisme en filosofia, exercí una gran influència en el moviment nacionalista sicilià Exiliat a París, hi tingué molt d’èxit com a predicador

Militant de Lliga Catalana, fou vicepresident de la Joventut Nacionalista 1933, i ocupà altres càrrecs dins la direcció del partit Candidat a diputat pel novembre del 1933, escriví regularment a La Veu de Catalunya , i fou regidor de Barcelona 1934-36

Catedràtic a la Universitat d’Oxford, codirigí la revista del partit nacionalista gallès i fundà les revistes Galles dels nens , infantil, i L’home de Lletres , les quals continuen publicant-se actualment Escriví narracions de viatges i edità clàssics gallesos

Participà en la guerra d’independència 1821, i fou elegit president el 1851 De política conservadora, promulgà una legislació nacionalista oposada a les pretensions angleses i nord-americanes sobre el guano Fou derrotat a La Palma per una revolta liberal 1855

Criticà l’actitud legalista d’O'Connell i del moviment per a l’abolició de la unió amb Anglaterra Promogué una revolta camperola que fracassà 1848

Rebé també els noms més oficials de Nació de l’Islam i Comunitat Islàmica a Occident El moviment, que propugnava l’alliberament dels negres nord-americans i la fi de la supremacia blanca mitjançant l’islam, tingué un gran impuls amb el successor de Fard, Elijah Muhammad, i, sobretot, amb Malcolm X , el qual li donà la màxima difusió els anys seixanta No obstant això, les diferències entre ambdós líders provocaren una crisi que culminà amb l’assassinat de Malcolm X 1965 Al llarg dels anys següents el moviment moderà les seves doctrines, i el 1975 li fou canviat el nom pel de Missió Musulmana…

Lluità contra la dinastia manxú Qing i és considerat “pare de la pàtria” a la Xina Després d’haver fet estudis a Honolulu, HongKong i Canton, fou metge a Macau i es convertí al protestantisme El 1894 fundà l’Associació per a la restauració de la Xina, ingressà en la societat secreta dels Triades i anà a Occident 1895 De tornada al Japó, fundà la Tongmenghui Associació de l’Aliança, 1905, que el 1912 transformà en el Guomindang La revolució contra la monarquia imperial xinesa començà a Wuchang octubre del 1911 dos mesos més tard Sun Yazen desembarcà a Xangai i fou…