Resultats de la cerca
Es mostren 7368 resultats
Tamarit de Llitera
Vista de la vila de Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
Club de Futbol Martorell
Futbol
Club de futbol de Martorell.
Fou fundat el 2002 a partir de la fusió de l’Sporting Martorell i la UE Martorell El primer equip ocupà la plaça de l’Sporting Martorell a territorial preferent i la temporada 2007-08 jugà a primera catalana Disposà d’un segon equip que ocupà la plaça de la UE Martorell, inicialment a primera territorial, fins a la seva desaparició, l’any 2010 Juga al camp esportiu Torrent de Llops i té dos equips de futbol de base
Estònia

Estat
Estat de l’Europa septentrional que ocupa el territori comprès entre els golfs de Finlàndia i Riga; a l’est limita amb Rússia, al sud amb Letònia i a l’oest i al nord amb la mar Bàltica; la capital és Tallinn.
La geografia física Vista de l’lla de Hiiumaa Oficina de Turisme d’Estònia A Estònia pertanyen nombroses illes, les més importants de les quals són la Saaremaa i la Hiiumaa, de l’arxipèlag Moonsund La part septentrional és una plana amb una gran quantitat d’aiguamolls que es projecta bruscament cap al golf de Finlàndia la costa és molt retallada Més cap al sud el terreny s’aixeca i els sòls són més fèrtils Les formes de relleu són formades per l’acumulació d’alluvions o l’arrasament de la terra Els paisatges geomorfològics principals són carenes de morenes amb còdols erràtics, peneplans,…
Omar Nelson Bradley
Història
Militar
General nord-americà.
Prengué part en la Segona Guerra Mundial Ocupà Bizerta 1943 i participà en la campanya de Sicília El 1944 dirigí les forces nord-americanes en el desembarcament de Normandia, ocupà Bretanya, es dirigí al Rin i penetrà fins a l’Elba, on enllaçà amb l’exèrcit soviètic Fou president del comitè de caps d’estat major i representant nord-americà al comitè de defensa del pacte de l’Atlàntic 1949-53 Publicà les seves memòries A Soldier's Story 1951
Arnaldo Forlani
Política
Polític italià.
Diputat democratacristià d’ençà del 1958, fou secretari polític 1969-73 i 1989-92 i president 1980-82 i 1986-89 del seu partit, i ocupà diversos ministeris d’Inversions de l’Estat 1969-70, de Defensa 1974-76 i d’Afers Estrangers 1976-79 L’any 1980 fou nomenat primer ministre, però dimití 1981 arran de l’escàndol de la lògia francmaçònica P2, i ocupà el càrrec de viceprimer ministre en el govern de coalició presidit per Bettino Craxi 1983-87
masculí/femení
Música
En música, termes usats -l’un en oposició amb l’altre- per a anomenar els tipus de final d’una unitat formal qualsevol (cadència1), en funció de la posició o importància mètrica de la darrera nota.
Així, es diu que un final és masculí o que una cadència és masculina quan la darrera nota ocupa una posició relativament important des del punt de vista mètric té accent mètric, està en temps fort o greu, a la caiguda d’un compàs, etc Contràriament, es diu que un final és femení quan la darrera nota ocupa una posició relativament poc important des d’aquest mateix punt de vista no té accent mètric, està en temps dèbil o lleu, etc
EFI Mediterranean
Oficina Regional de l’European Forest Institute (EFI) creada l’any 2007 que té per objectiu coordinar i promoure la investigació i el treball en xarxa amb relació als boscos mediterranis, l’enginyeria i els productes forestals.
Té la seu a Barcelona Adscrita al pla estratègic de l' EFI , s’ocupa de fomentar i organitzar la investigació en l’àmbit forestal de l’àrea mediterrània, d’adaptar els resultats de diverses recerques sobre enginyeria forestal a les característiques dels boscos mediterranis, i de donar resposta a les seves necessitats específiques i d’emergència També organitza i publica informació relativa a les particularitats i a la gestió d’aquests boscos, i s’ocupa de consolidar una xarxa de treball per conservar-los i gestionar-los
Hermann Rudolf Konrad Baumann
Música
Trompista alemany.
Estudià la trompa tardanament, després d’haver desenvolupat ja una trajectòria com a director de cor, pianista, violoncellista i bateria Acabats els estudis de trompa amb Fritz Huth, ocupà el càrrec de solista de l’Orquestra de Dortmund i l’any 1961 es traslladà a Stuttgart Especialista en la trompa natural, enregistrà obres clàssiques els concerts de Mozart, en collaboració amb directors com Nikolaus Harnoncourt o Gustav Leonhardt El 1969 esdevingué professor de la Folkwang Hochschule d’Essen, càrrec que ocupà durant trenta anys
llengües pano
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica meridional, pertanyent a la gran agrupació macropano-tacanana, que inclou molts dels pobles de la conca amazònica.
Comprèn tres grups geogràfics principals el primer ocupa la conca de la riba meridional de l’Amazones i les dues ribes de l’Ucayali, i és parlat per tribus del grup chama conibo, setebo, shipibo el segon, situat a la conca del riu Inambari, a la rodalia de Cusco, és parlat pels arasa, els atsahuaca o els yamiaca , que conviuen amb cultures quítxua o aimara El tercer grup ocupa les ribes dels rius Mamoré, Beni i Madre de Dios i és parlat per tribus capuibo, chacobo i caripuna
Jacob Praetorius
Música
Organista, pedagog i compositor alemany, fill del compositor Hieronymus Praetorius.
Estudià orgue amb JP Sweelinck a Amsterdam del 1601 al 1603 Des d’aquest any fins a la seva mort ocupà el càrrec d’organista a l’església de Sant Pere d’Hamburg A partir del 1526 també es responsabilitzà de l’orgue de l’església de Santa Gertrudis Ocupà els càrrecs eclesiàstics de vicari i degà de la catedral d’Hamburg Escriví sobretot música per a orgue, sovint a partir de melodies de corals També compongué algunes obres vocals molt influïdes pel seu estil instrumental Tingué molta fama com a mestre d’orgue
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina