Resultats de la cerca

A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena

Aquest acte variava a cada un dels antics regnes hispànics Als Països Catalans era considerat generalment com a tal l’exercici de certs càrrecs o oficis, l’habilitació a corts pel braç militar, la inscripció al llibre-registre dels ciutadans o burgesos honrats de les ciutats i viles, etc Felip IV, per pragmàtica del 1623, declarà que, concorrent en una persona un d’aquests actes en tres graus consecutius de la línia paterna, comptant-hi ell mateix, ja podia ésser considerada noble de sang i podia transmetre l’esmentada noblesa als seus descendents

Després de treballar en oficis diversos, el 1911 publicà la narració de ciència-ficció Under the Moons of Mars , la bona acollida de la qual determinà la seva professionalització com a escriptor El 1912 publicà Tarzan of the Apes , i l’èxit fou tan gran que arribà a publicar 25 narracions amb el mateix personatge Tarzan , esdevingut encara més popular en ser traduït a més de 50 idiomes i fer-se'n versions per a còmic i cinematogràfiques És autor d’altres novelles, incloses també en el gènere fantàstic i la ciència-ficció

Fill natural de Berenguer Joan de Requesens i Joan i cosí germà d’Estefania de Requesens i Roís de Liori Gràcies als bons oficis d’aquesta i del seu marit, obtingué el bisbat d’Elna 1537-42 i el de Tortosa 1542-48 Féu imprimir el breviari de la diòcesi de Tortosa 1547 Fou president de la generalitat de Catalunya 1539-41 i durant el seu govern tingué alguns problemes amb el lloctinent general de Catalunya Francesc de Borja, a qui volia fer pagar uns drets que devia al General

El gremi unit d’espasers i llancers de Barcelona, sota l’advocació de sant Pau, rebé les primeres ordinacions el 1401 i fou reorganitzat el 1567 Al s XIX la darrera família d’espasers fou la Reniu A València els espasers formaven el primer braç o subdivisió del gremi d’armers A Perpinyà existia un gremi únic d’espasers i coltellers A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres, de la confraria de Sant Eloi A les poblacions més petites formaven part de gremis de diversos oficis

Escrivà d’ofici El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l’armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva Aconseguí amb armes la rendició d’Elx i el seu agermanament Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d’Oriola El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l’exèrcit reialista batalla d'Oriola Caigut presoner, fou esquarterat l’endemà de la rendició de la ciutat

Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de Pau Gargallo a Bells Oficis Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922 El 1926 presentà a la Sala Nancy de Madrid una collecció d’objectes de vidre esmaltat, i el mateix any hi fou premiat amb primera medalla d’or per obres similars a l’exposició nacional Es traslladà a París 1930 i hi residí uns quants anys i exposà al Salon des Indépendants Exposà també a Londres 1929 i Barcelona 1943, 1946, 1966

Fou alumne de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola Massana de Barcelona Actualment treballa al taller que ha muntat al mas d’En Bosc, a Rodonyà Alt Camp L’estil de les seves obres és original i no funcional en figuren al Museu de Ceràmica de Barcelona i al d’Art Contemporani d’Eivissa Ha participat en exposicions individuals i collectives a Barcelona, Eivissa, Girona, Madrid, Maó, Faenza Itàlia i Montevideo També es dedica a fer tapissos, escultures, mòbils i monotips Ha estat membre del Grup Menorca

Després d’haver treballat com a periodista-dibuixant, arribà a París 1897, on exercí diversos oficis i alhora conreà la pintura S'interessà pel fauvisme 1906 i creà una obra de composició original i plena de color, amb escenes de music-hall i de la vida bohèmia, retrats de dona, que sovint causaren escàndol 1918-19, i de personalitats rellevants Anatole France , marines i paisatges 1912, dotats tots d’una gran força expressiva El vell Clown 1906, fundació O Ghez, Ginebra, Dona de les joies 1908, museu de Leningrad

Fill de Josep Domènech i Estapà El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d’instrucció pública, des d’on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l’església de Santa Tereseta Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l’ateneu i l’escorxador Publicà La casa 1923, ABC del propietario 1925 i La finca urbana 1928 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona